ELS FULLS EIXORCS
Quan prenc un full, cap murmuri no hi sent,
dins sa blancor, cap mot no s'hi presenta;
arbres delmats, sense rel, s'enduu el vent.
al pensament, ni una llum, ni una espelma.
Guspires fredes em freguen el cervell,
ínfimes gotes d'una pluja poruga
el meu terrat esquitxen, de gairell,
i en un moment es tornen podridura.
Brosten paraules, entre les meves mans,
però són esquives com ocells d'una selva;
cap a altres terres, molt lluny, s'envolaran.
No seran arbre, mai veureu son brancatge;
mai serà llibre, d'aquests fulls, el fruitam:
són fulls eixorcs, sense nom ni llinatge!
Antoni Taltalvull
A la poesia
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons
TORRE DE FORNELLS (2)
Ara que el vent per fi
ha fet dens el silenci
lleuger de la badia,
mentre els teus ulls es posen
sobre la llum exsangüe
de l’alta nit que arriba,
sents que et manca el desig
que habitava els paratges
més inhòspits de l’ésser.
Mira com aquest opi
que t’envaeix i et guanya
és un temps aturat,
la percepció tan sols
que pots retenir el temps
com un falcó la presa,
és vida encimbellada
entre els murs vigilants
d’aquesta torre antiga,
un cercle clos, elemental,
que es dreça a la defensa
de bàrbars traïdors,
de les pors més profundes,
la temença del buit
que s’estremeix en l’ombra,
com el raig de la lluna
reflectit en les ones
rompent contra la Mola.
PERE GOMILA
Ara que el vent per fi
ha fet dens el silenci
lleuger de la badia,
mentre els teus ulls es posen
sobre la llum exsangüe
de l’alta nit que arriba,
sents que et manca el desig
que habitava els paratges
més inhòspits de l’ésser.
Mira com aquest opi
que t’envaeix i et guanya
és un temps aturat,
la percepció tan sols
que pots retenir el temps
com un falcó la presa,
és vida encimbellada
entre els murs vigilants
d’aquesta torre antiga,
un cercle clos, elemental,
que es dreça a la defensa
de bàrbars traïdors,
de les pors més profundes,
la temença del buit
que s’estremeix en l’ombra,
com el raig de la lluna
reflectit en les ones
rompent contra la Mola.
PERE GOMILA
 | ||
EL COMETA DE HALLEY | Dolmen d'angoixa i monument de por. Record llunyà que quasi no és record. Nit sense son mirant el cel inmens, enmig dels arbres negres del meu hort. Pares, germans, veïnes i veïns de terrat a terrat parlaven fort. Hom feia comentaris. Jo, petit, bé mirava, i ma por no veia res. L'estel amb cua, on és? Braç estirat, el pare me'l mostrà. Ai, aquell braç del pare dins la nit! Hi havia soroll d'ales. Als coloms els trigava l'aurora, al colomar. Jo també era un colom ple de neguit, amb la por dins el cor i dins la mà... En mi, l'estel Halley és sols encara aquells batements d'ales dins la nit i aquell braç estirat del pobre pare amb un ramat d'estels al cap del dit. | GUMERSIND GOMILA |
PRESÈNCIA
Encara pens com hauria viscut
el teu estiu. Hi ha un bot immens de temps,
hi ha un munt feixuc de vida en altres braços
entre aquests dos instants. Ara el teu cos
és un espai magnífic d'abundor
i és expert el pler que hi descobresc
quan m'hi enfonso poruc com en el mar
de cantaires antics.
Aquests versos eixuts no poden, però,
alçar aquell cant superb que tu potser
hauries esperat als anys fidels
de suportar el desig d'algun gaudi secret.
Ara tots dos sabem la llarga queixa
d'allò que cap dels dos no ha pogut ser,
com tants de versos que t'he escrit, inútils
a dibuixar la lluminosa joia
del teu cos retrobat en el caliu
del goig ocult als ulls impertinents
que espien a la nit l'espurna roja
del tremolor tel·lúric.
Al capdamunt, potser,
restarà tot entre llençols furtius
i un crepuscle brutal mantindrà el vent
dels espectres vençuts amb la suor
del cos despert frec a frec del deliri.
Encara pens com hauria viscut
el teu estiu. Hi ha un bot immens de temps,
hi ha un munt feixuc de vida en altres braços
entre aquests dos instants. Ara el teu cos
és un espai magnífic d'abundor
i és expert el pler que hi descobresc
quan m'hi enfonso poruc com en el mar
de cantaires antics.
Aquests versos eixuts no poden, però,
alçar aquell cant superb que tu potser
hauries esperat als anys fidels
de suportar el desig d'algun gaudi secret.
Ara tots dos sabem la llarga queixa
d'allò que cap dels dos no ha pogut ser,
com tants de versos que t'he escrit, inútils
a dibuixar la lluminosa joia
del teu cos retrobat en el caliu
del goig ocult als ulls impertinents
que espien a la nit l'espurna roja
del tremolor tel·lúric.
Al capdamunt, potser,
restarà tot entre llençols furtius
i un crepuscle brutal mantindrà el vent
dels espectres vençuts amb la suor
del cos despert frec a frec del deliri.
PERE GOMILA Els colors de l'edat.
SONET
Si ara fóssem al temps de la cavalleria,
quan el cop de la llança era l'alta raó,
armat de totes armes, jo seria campió
de la Nostra Senyora, de la Verge Maria.
Al pitral i a l'escut son Nom hi portaria
i mon lema seria sa sublim Concepció;
tots los llors que guanyàs amb aquesta faisó,
al peu del Pilar Sant llavors los hi duria.
Mes si per ma dissort o si per ma feblesa
vençut caigués un jorn amb lo cor traspassat,
mos llavis sostindrien de la seva puresa
el misteri augustíssim, i amb mon darrer esguard
i la mà sobre el pit, de ma sang abeurat,
amb mon últim sospir li faria escomesa.
Si ara fóssem al temps de la cavalleria,
quan el cop de la llança era l'alta raó,
armat de totes armes, jo seria campió
de la Nostra Senyora, de la Verge Maria.
Al pitral i a l'escut son Nom hi portaria
i mon lema seria sa sublim Concepció;
tots los llors que guanyàs amb aquesta faisó,
al peu del Pilar Sant llavors los hi duria.
Mes si per ma dissort o si per ma feblesa
vençut caigués un jorn amb lo cor traspassat,
mos llavis sostindrien de la seva puresa
el misteri augustíssim, i amb mon darrer esguard
i la mà sobre el pit, de ma sang abeurat,
amb mon últim sospir li faria escomesa.
ÀNGEL RUIZ I PABLO
GORG D'OMBRA
Cal tornar a sembrar mots.
Pel quadern escolar hi ha vestigis d’un vent que vivia els penyals i besava amorós entre els
arbres les muses dorments que abillades de llum somniaven els versos d’Horaci.
Virgili no ha mort.
La clepsidra ha perdut tota l’aigua i els llors assecats m’han servit per fer foc i cremar les
deixalles que, brusc, esquitxat de quitrà, gemegós el mar gita.
Ja no hi ha res sagrat.
Des de l’hort on escric veig el boxc enllunat i sol·lícit intent refer l’illa que abraç en un íntim
deler de bellasa i quietud.
Mentre cant enronquit el seu cos requejat, en filera, pel full, abaltits i malalts, plens de pena i
rancor, passen faunes que fugen.
PONÇ PONS
Cal tornar a sembrar mots.
Pel quadern escolar hi ha vestigis d’un vent que vivia els penyals i besava amorós entre els
arbres les muses dorments que abillades de llum somniaven els versos d’Horaci.
Virgili no ha mort.
La clepsidra ha perdut tota l’aigua i els llors assecats m’han servit per fer foc i cremar les
deixalles que, brusc, esquitxat de quitrà, gemegós el mar gita.
Ja no hi ha res sagrat.
Des de l’hort on escric veig el boxc enllunat i sol·lícit intent refer l’illa que abraç en un íntim
deler de bellasa i quietud.
Mentre cant enronquit el seu cos requejat, en filera, pel full, abaltits i malalts, plens de pena i
rancor, passen faunes que fugen.
PONÇ PONS
Presoner d'esborrancs
La mandràgora creix i murgona giscant dins el bosc on hi ha petges ardents d’unicorn.
Sóc amb ploma i espelma a Macaret i escric.
Presoner d’esborrancs . . . la foscor no enlluerna espriunca la imatge dels nobles xiprers ni el
somriure postís de sirenes m’encanta o em tempten els pàl·lids honors del llorer.
He tornat del dolor per besar l’alegria.
Arrelat a la sang, estimat, oprimit, tot el meu patrimoni és un verd dictionari.
Apilats a les golfes dorments de la infància, amb ditades de verges, llustrosos, daurats, breviaris
que s’omplen de pols, catecismes, novenes, manuals d’ajudar a ben morir-se llangueixen
i, amb faltes, escrits en l’asprosa pell de calç del temps hi ha versos, enquimerats i
horàcics, que la humitat esborra.
Ponç Pons
La mandràgora creix i murgona giscant dins el bosc on hi ha petges ardents d’unicorn.
Sóc amb ploma i espelma a Macaret i escric.
Presoner d’esborrancs . . . la foscor no enlluerna espriunca la imatge dels nobles xiprers ni el
somriure postís de sirenes m’encanta o em tempten els pàl·lids honors del llorer.
He tornat del dolor per besar l’alegria.
Arrelat a la sang, estimat, oprimit, tot el meu patrimoni és un verd dictionari.
Apilats a les golfes dorments de la infància, amb ditades de verges, llustrosos, daurats, breviaris
que s’omplen de pols, catecismes, novenes, manuals d’ajudar a ben morir-se llangueixen
i, amb faltes, escrits en l’asprosa pell de calç del temps hi ha versos, enquimerats i
horàcics, que la humitat esborra.
Ponç Pons
BASARDA
No vull crear cap paraula.
No vull crear l´innoble joc
que determini l´esguard
de cap estel en nit de calma.
Sols vull rompre, inhòspita,
la clavaguera dels rials
sorollosament aïllants,
i els anuncis lluminosos
de cristalls i bacalites;
sols vull rentar els calçotets
somnolents de l´Alba,
d´aquesta maror de basarda.
I res més, tenc son:
canta´m , si et plau,
una cançò de bressol.
Potser la mar
ens bressoli tots dos.
GUSTAU JUAN ESPAI INTERN.Variacions temporals .
Quaderns Xibau nº3 segona època , 1983
Subscriure's a:
Missatges (Atom)