JOGUINA


Vaixell  ancorat,
sense tempestat,
Menorca,
me dónes la pau
i el meu somni blau
reposa.

Vaixell de paper,
per jugar va bé
tothora
enmig de la mar.
Amb un cop de mà
el trobes
llançat i amb deler
per ésser primer
qui toca,
empès pel xaloc,
la retxa del joc,
la boia.
Banyat i romput,
retorna el llagut
en doina.
I el somni desfà,
vaixell per jugar,
la boira.

Vaixell ancorat,
sense tempestat,
Menorca,
me dónes la pau
i el meu somni blau
reposa.

Febrer de 1979


ANTONI DEIG     Un camí de camins .  Obra poètica completa 2010

ACRÒSTIC MENORQUÍ

M    E    N    O     R    C   A
Ema de mar, un          maC
Nacrat iridiscent i         raR
Or pur  en         canteranO
Roqueta de somni pregoN
Cadència d'un bell    viurE
A    C    R     O   N   E    M

Febrer de 1981

ANTONI DEIG

SANT LLUÍS

Un campanar esvelt i massís,
el més polit de l'encontrada,
el trobareu, sense marrada,
al poble blanc de Sant Lluís.

Juny de 1978

ANTONI DEIG

URBANITZACIONS

Era un verd amb clapes blanques,
Serà un blanc sense cap verd?
El poeta aquí ja es perd
per no sebre res de tanques.

Juny 1981

ANTONI DEIG

SA SOMERETA


Ase pacient i de bon veure;
Diríeu
que està absent de la festa
i que no es tem de res.
Jo, al manco, no li he sentit fer
cap bram.
Camina, camina, camina
i duu ses orelles plenes
de sons de tambor i fabiol.
Mesquinet,
com un escolanet davant de tot
de la processó,
obre pas i enceta la bulla
dels altres.
No sap res del què és la festa. Ni ne fa.
Açò sí!
Si deixàssiu que ell sonàs es fabiol,
estigau-ne segurs,
no sonaria "por casualidad". 
                                            Juny del 1981


ANTONI DEIG                      O, Menorca!

          

                                                    Festes de Sant Joan
                                                    a Ciutadella.

                              I

                      S´ANUNCI

Do, si, la, do...
do, do, si, la...

Canvi de to!

Fa, mi, re fa...
fa, fa, mi, re...
LA, sol, fa, la...
La, la, sol, fa...

Tant me fa!

I si vols,
deixa es fabiols
i agafa es tambor:
do, do, do, do, do.

I amb açò,
hi afegeixes es macer
i sa Junta de Caixers
i s´homo d´es be
i un be!

que voltin i revoltin
per ses places i carrers
amb sortida i amb entrada
 de ses cases i palaus,
tens sa festa començada!
Visca sempre Sant Joan!


                        II

               ES DISSABTE

Comença amb un got
-Sant Joan, idò,
que no en beguin massa!-

Després, a sa plaça
i a uns quants carrers,
s´arena s´ha estès.

Toquen ses campanes
a migdia en punt,
i ses avellanes
ja tens en un munt.
Sa cosa  ja és llesta
comença sa festa!
Que calli es poeta,
que ralli tothom.
i sa somereta,
tambor i fabiol
eixamplin es rotlo
per fer es caragol,
per fer sa pregària.

I en pondre´s el sol
sa festa tot d´una
recobra vigor.

S´ho mira la lluna
des de dalt de tot.


             III

            LA FESTA

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
agaf avellanes
per poder tirar.
Passen ses al-lotes,
passen ets al-lots,
passen ses carotes
passen massa gots.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
caragols que vénen,
caragols que van.
Passa es senyor batle,
passen regidors,
passen i traspassen
joves i majors.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
anam cap a missa
a la catedral.
Passa el senyor bisbe,
junta de Caixers
i sa capellna
"Ite, missa est".

Avui és la festa,
sant Joan la fa,
tots corren i corren
cap a baix as Pla.
Passa sa musica,
passen cavallers
passen ensortilles
per qui ho fa més bé.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
bones corregudes
que s´acaben ja.
Passa sa beguda
Passa Sant Joan
i ses nostres festes
que ja tornaran.


              IV

      LA COLARSEGA

Ai!, Sant Jaonet!
Qui farà es sobec?
Ara, tothom dorm,
ara, quina son!
L´aigua de la mar
ens despertarà!

I fins l´any que ve!
S´acaba es clixé.


                                Juny del 1980


ANTONI DEIG

ES BE DE SANT JOAN


Despés d´haver-lo fet net,
mesquinet!

l´han vetlat tota la nit,
presumit!

Amb serrells l´han adornat,
enflocat!

i una estrella duu al front;
va pel món

amb tambor i amb fabiol,
si Déu vol.

Anuncia als quatre vents,
que no ho sents?

les festes de sant Joan,
el més gran!

Ciutadella , com cada any,
amb afany,

i seguint els protocols,
caragols

a Santa Clara i es Born,
sens trastorn,

farà per la bona gent.
Idò, amén.


ANTONI DEIG      Juny del 1980.            O, Menorca!

A UN VELL ULLASTRE


Vell ullastre d´esquerp cim
que brandes, altiu, encara
i a tot vent saps plantar cara:
jo t´estim!

Vell ullastre, cos ferreny,
que l´urpa del temps, ingrata,
et mina, però no et mata:
jo t´estreny!

Vell ullastre caparrut,
que aguantes les maltempsades,
els freds i boires gelades:
jo et salud!

Vell ullastre escabellat.
sense flors i sense fruita,
vencedor sempre en la lluita:
jo t´acat!

Vell ullastre, tremps d´acer,
fortitud que mai no es passa,
valentia d´una raça:
jo et vener!

Vell ullastre! Ton sospir
és desig de primavera
que et poses per bandolera:
jo t´admir!

Vell ullastre salabrós,
sobre el mar estens les branques
i mon cor en tot cor tanques,
amorós.


ANTONI DEIG I CLOTET           O, Menorca!

A S´OLIVERA DE EL TORO

Olivera abarrocada,
que a l´impuls de la ventada
et gronxoles dalt del cim
i contemples la sublim
meravella de nostra illa!

Vella soca retorçada!
Com si fossis una fada,
et pentines el cabell
i et vesteixes de vermell
quan el sol damunt teu brilla!

Olivera de nous tanys
que viuràs nostres afanys
i sabràs la llarga història
d´aquest poble menorquí.
Que no es perdi la memòria
d´un passat que és ple de glòria
i que mai no tindrà fi.

Olivera, ma olivera
Tu seràs nostra senyera!

Arrelats com tu a la terra
d´aquesta illa que ens aferra
soportant la tramuntana
o tot altre vent mesquí
fendirem la mar galana
lluitarem sense cap treva
en defensa de la gleva
i alçarem alta i ufana
la bandera que agermana
aquest poble menorquí.

"Sempre, sempre!" serà el crit
que ens unesqui, decidit.

De Menorca, ma olivera
tu seràs fita i senyera.
                                         Juliol 1979

ANTONI DEIG I CLOTET                  Natura. O, Menorca!

Mar quieta i tranquil-la com cap.
Ja  no sé si ets  o  no  ets mar,
Cala Galdana! O bé un pur
cristall de roca, tall
rodó de profunds
abismes blaus
que suren
per
la
sorra                                                            CALA GALDANA
blanca
i límpida
d´unes ones
inexistents. Ai!
Tu continues sempre
i  sempre   lleu  i    nua
i sense embat de vents durs
que s´abraonin ferotges. Ets la
nimfa preuada del sol i la lluna nova.
Ets la placidesa  feta  aigua cristal-lina.
Ets un cel blau ficat al mar en escomesa certa.

                                             Gener del 1978 
                           
                               

 ANTONI DEIG I CLOTET .                      Natura. O, Menorca!