Veles verdes

La xerradissa  del brancatge ha omplert la tanca
dels colors de les veus de la terra.
La vella pell del món es renova cada dia
tot amollant les aromes del romanç i la cançó.
Un incendi de paraules ha adobat l’artiga
tot deixant escrit l’esforç de la sement.
Mare de veles verdes, les fulles parlen
un idioma de sintaxi lleugera i plana.

Francesc Florit Nin  . Compartit del blog Illanvers

VELES VERDES


La xerradissa del brancatge ha omplert la tanca
dels colors de les veus de la terra.
La vella pell del món es renova cada dia
tot amollant les aromes del romanç i la cançó.
Un incendi de paraules ha adobat l’artiga
tot deixant escrit l’esforç de la sement.
Mare de veles verdes, les fulles parlen
un idioma de sintaxi lleugera i plana.


FRANCESC FLORIT NIN

PROFECÍA

                             Del llibre inèdit Certesa d’ombra



Miserable qui no hagi portat un déu de llum 
a les espatlles i no l’ha pregonat 
pels cantons dels quatre mons. 
Ai d’aquell que no és xapat 
pel llamp d’una nit fulgurant. 
Miserable qui no tengui melangia de la llum, 
qui com jo no sigui claredat d’incendi, 
qui com jo no sigui vestit d’espurnes, 
ni tragini a la boca la flama del mot. 
Ai de qui amb ses passes no deixi petja de brasa, 
perquè per a ell és el regne de la foscor. 
Miserable qui no cremi tot per dintre. 
Miserable qui no il·lumini els ulls.



FRANCESC FLORIT NIN

FASHION


L´última moda-fashion
és fotre l´esperança.
Queda ridícul l´ànsia
d´alegres matinades.
Ja no es porten raons
per la llibertat.
Si qualcú té un gran somni
que l´estogi al calaix.
Qui porti confiança
i el gest de la bondat
tot just serà anacrònic.
La temporada és plena
d´il-lusions trencades,
fularsd d´estupideses
amb abrics de desgana.
L´estil nou es combina
amb la fe descreguda
el cap cot i a callar!
A més es fan descomptes
a tots els derrotats.


FRANCESC FLORIT NIN                Poemes i pintures. ILLANVERS 7 edició

REGAL DE LLUM


Les cares són muntanyes de difícil accés,
tenen cimes estrellades i boires fondalades.
Les cares saben del cor de la nit
i del silenci de totes les albades.
Els rius no poden oblidar-se
de tenir set d’arrel xuclada als ulls.
La llengua del vent es posa a les parpelles.
Les cares tenen els ulls de les fulles
com una barca que salpa de les llàgrimes
i llisca galta avall abans s’obri la boca
plena de les paraules de la terra.
Les cares són un regal de llum,
una ala de cançó i un fresseig de fronda.
Les cares tenen ulls i els ulls, miratge
per l’íntima sofrença d’aquest paisatge.


FRANCESC FLORIT NIN

El record em ve quan vaig al teu encontre
a la recerca d´unes mans que m´acolleixin.
Aquella bondat de la memòria
torna de nou quan vénc a buscar-te,
a trobar aquest arbre fruiter,
altes fulles on s´adorm la pluja
i el sol que canta entre els dits.


Així teu, en tu, no puc amar-te més,
terra ajaçada, espai obert.
T´he donat la neu del cim
i ja no puc donar-te més:
la paraula, la llum del cos, el bes.


Però encara cap al temple del desig
torni i retorno de nou, amb preguntes,
més enllà de la por, a la recerca
del moment, del record, del cos.



FRANCESC FLORIT NIN       Memòria d´ estiu.  L´aigua a les mans.

ESCOLA SA PLAÇA


Les meues germanes ‘naven a escola
vestides de blanc com unes novícies.
Arribaven ja tocada campana.
El camí que feien els era ben curt
perquè s’entretenien amb menudeses
que trobaven a les nou del matí.
Escola sa Plaça -en deia la gent,
suvora era la peixateria
... d’intensa olor a gerret escatat.
Sabata enllustrada, monyo als cabells,
éreu germanes de pluja i de fred.
Comptàveu passes a bots de xaranga,
volaven faldes al joc de la corda.
Era el món petit i en canvi l’escola
un immens casalot de racons foscos,
murs altíssims i escletxes de poc sol.
De retorn a casa fèieu de mare
i més s’allunyava encara l’escola
en mocar els nassos de la patulea.
Era aquesta la lliçó més apresa.
Les classes, un món ben a part;
més apreníeu vosaltres a casa
les coses humils, valors de la vida

Teníeu, és clar, les vostres amigues
i alguna mestra que us estimava
perquè éreu filles de casa nombrosa.
Escola sa Plaça de la infantesa,
que amb riures i plors us vau fer molt dones.

FRANCESC FLORIT NIN

MAPA


Ciutadella,
des de l´alta barraca de Ses Tres Alqueries.
s´estén plana i ampla,
blanca com un mapa
on m´hi han caigut silencis,
on hi he perdut besades.


FRANCESC FLORIT NIN. Esbós de Punta Nati. L´aigua a les mans.

BARCA

Ve de cop il-luminada una barca
que et passa pels ulls.
I de cos la mirada és clar
i les veles blanques tremolen.
Comprens així assegut
aquest port antiquíssim:
l´antiga pena d´una mar anciana.
Amb tu, pescador,
ha envellit Mediterrània.

FRANCESC FLORIT NIN.  Esbós de Punta Nati

Aquesta és una illa escanyolida...


Aquesta és una illa escanyolida
amb la terra esgarrapada
i ullastres que reverencien
cap al migdia d´or.
Totes les mirades han creat
aquesta casa de fràgil atzur.
Mira, idò, com brillen les taronges
entre les fulles del capvespre.
Acosta´t més al perfilar
dels dies al pit de l´arbreda.
I recull tot l´or del desig
ara a les tanques com onades
o el cos allargat, adormit.



FRANCESC FLORIT NIN