 | ||
EL COMETA DE HALLEY | Dolmen d'angoixa i monument de por. Record llunyà que quasi no és record. Nit sense son mirant el cel inmens, enmig dels arbres negres del meu hort. Pares, germans, veïnes i veïns de terrat a terrat parlaven fort. Hom feia comentaris. Jo, petit, bé mirava, i ma por no veia res. L'estel amb cua, on és? Braç estirat, el pare me'l mostrà. Ai, aquell braç del pare dins la nit! Hi havia soroll d'ales. Als coloms els trigava l'aurora, al colomar. Jo també era un colom ple de neguit, amb la por dins el cor i dins la mà... En mi, l'estel Halley és sols encara aquells batements d'ales dins la nit i aquell braç estirat del pobre pare amb un ramat d'estels al cap del dit. | GUMERSIND GOMILA |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gumersind Gomila (Maó 1905 - Perpinyà 1970). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gumersind Gomila (Maó 1905 - Perpinyà 1970). Mostrar tots els missatges
El fossar
Ocell emigrador que vas i véns
i travesses la mar d’un cap a l’altre,
si veus, al mig del blau,
si veus una illa amb serenor d’estàtua,
no preguntis son nom als mariners,
que els noms no ténen importància.
Pensa només que aquell és el fossar
dels meus ocells d’infància.
Damunt de cada tomba un raig de sol,
i per corona eterna, la mar ampla…
Un raig de sol és un ocell de foc
que tot ho pren per branca.
GUMERSIND GOMILA
Ocell emigrador que vas i véns
i travesses la mar d’un cap a l’altre,
si veus, al mig del blau,
si veus una illa amb serenor d’estàtua,
no preguntis son nom als mariners,
que els noms no ténen importància.
Pensa només que aquell és el fossar
dels meus ocells d’infància.
Damunt de cada tomba un raig de sol,
i per corona eterna, la mar ampla…
Un raig de sol és un ocell de foc
que tot ho pren per branca.
GUMERSIND GOMILA
LA POBRE CITA
El mestral sega la sorra
de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.
La tarda, que mai no acaba
viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta.
El mestral sega la sorra
de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.
La tarda, que mai no acaba
viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta.
DESPRÉS DE L´HORITZÓ...
Després de l´horitzó, un altre horitzó...
Memòria endins navega una enyorança
i cinc verges vestides de claror
sorgeixen en la meva recordança.
Passa una vela pura com un crit
i em destorba l´esforç de la memòria,
i ja no encerto a treure de l´oblit
el fons d´aquella història sense història.
Res no diu l´infinit com la blavor
de l´ampla i esfumada llunyania.
Despés de l´horitzó, un altre horitzó;
després d´un dia, un altre dia...
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta
Després de l´horitzó, un altre horitzó...
Memòria endins navega una enyorança
i cinc verges vestides de claror
sorgeixen en la meva recordança.
Passa una vela pura com un crit
i em destorba l´esforç de la memòria,
i ja no encerto a treure de l´oblit
el fons d´aquella història sense història.
Res no diu l´infinit com la blavor
de l´ampla i esfumada llunyania.
Despés de l´horitzó, un altre horitzó;
després d´un dia, un altre dia...
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta
MATÍ
Cada cosa va fent el seu camí;
així se´n va la nit i el jorn arriba.
Surt el sol per a tu i per a mi,
per a l´herba i el bou, per a la griva.
Hom es lleva amb el cor alleugerit,
i, en obrir la finestra, l´ull es posa,
com l´abegot en el fonoll florit,
en el vilatge pintadet de rosa.
La mar, avui, és de color de mar,
i al lluny del lluny, en la blavor planera,
hi ha coses blanques que no sap l´esguard
si són gavines, veles o escumera.
I quin encant que té el matí d´estiu!
La sang es torna dolça dins les vens.
La vida és una noia que et somriu
i se t´emporta pres entre ses trenes.
GUMERSIND GOMILA El mirador. La sorra calenta.
Cada cosa va fent el seu camí;
així se´n va la nit i el jorn arriba.
Surt el sol per a tu i per a mi,
per a l´herba i el bou, per a la griva.
Hom es lleva amb el cor alleugerit,
i, en obrir la finestra, l´ull es posa,
com l´abegot en el fonoll florit,
en el vilatge pintadet de rosa.
La mar, avui, és de color de mar,
i al lluny del lluny, en la blavor planera,
hi ha coses blanques que no sap l´esguard
si són gavines, veles o escumera.
I quin encant que té el matí d´estiu!
La sang es torna dolça dins les vens.
La vida és una noia que et somriu
i se t´emporta pres entre ses trenes.
GUMERSIND GOMILA El mirador. La sorra calenta.
LA LLUM SALVATGE
La sorra té moments de llum salvatge;
té un gruix de repetell tota la platja;
tusta que tusta el sol i tusta el vent,
i amb les dotze sagnades del migdia,
flam, caliu i ardor, clara follia,
el geni de Van Gogh se´ns fa present.
Jo recorro el sorral d´un cap a l´altre,
amb un braser de foc a cada galta,
foll d´un desig d´infern i llibertat,
i em deixo caure mort a la vorera
com un tros de bandera
que reposa de lluites i combat.
GUMERSIND GOMILA
La sorra té moments de llum salvatge;
té un gruix de repetell tota la platja;
tusta que tusta el sol i tusta el vent,
i amb les dotze sagnades del migdia,
flam, caliu i ardor, clara follia,
el geni de Van Gogh se´ns fa present.
Jo recorro el sorral d´un cap a l´altre,
amb un braser de foc a cada galta,
foll d´un desig d´infern i llibertat,
i em deixo caure mort a la vorera
com un tros de bandera
que reposa de lluites i combat.
GUMERSIND GOMILA
LATITUDS
Al peu d´aquella torre tan antiga,
li preguntava tendrament:
- de quin país veniu, amiga?-
I ella em mostrava l´arc del vent...
Després, amb un somrís, en demanava:
- i vós, amic, de quin cantó?-
Jo li mostrava, en la mar blava,
el fil de l´horitzó...
La sorra era calenta. Dins les venes
cantava el Rosselló.
GUMERSIND GOMILA
Al peu d´aquella torre tan antiga,
li preguntava tendrament:
- de quin país veniu, amiga?-
I ella em mostrava l´arc del vent...
Després, amb un somrís, en demanava:
- i vós, amic, de quin cantó?-
Jo li mostrava, en la mar blava,
el fil de l´horitzó...
La sorra era calenta. Dins les venes
cantava el Rosselló.
GUMERSIND GOMILA
EL MERCAT DE LES ALGUES
La sirena d´ulls d´estel
ven algues color de mel,
i la dels ulls de cristall
ven algues i ven corall.
La dels llavis de taronja
ven figuretes d´esponja,
i la de les galtes sanes
ven perles i porcellanes.
La més alta i més senzilla
ven balenes de cotilla.
La més jove i més distreta
ven somnis per al poeta.
I aquella de coll nevat,
que ho ven tot a mans besades,
ven lletres d´amor trobades
en vaixells que han naufragat...
Les sirenes, totes nues,
passen remenant les cues,
i Neptú, mig somnolent,
es passetja amb el trident....
GUMERSIND GOMILA
La sirena d´ulls d´estel
ven algues color de mel,
i la dels ulls de cristall
ven algues i ven corall.
La dels llavis de taronja
ven figuretes d´esponja,
i la de les galtes sanes
ven perles i porcellanes.
La més alta i més senzilla
ven balenes de cotilla.
La més jove i més distreta
ven somnis per al poeta.
I aquella de coll nevat,
que ho ven tot a mans besades,
ven lletres d´amor trobades
en vaixells que han naufragat...
Les sirenes, totes nues,
passen remenant les cues,
i Neptú, mig somnolent,
es passetja amb el trident....
GUMERSIND GOMILA
CAMINET DE LES ARCADES
Caminet de les Arcades,
caminet ple de caliu;
quatre soques, quatre branques,
quatre grives dins un niu.
Ara vetlla la morera
i el xiprers s´adormen drets;
la morera, si podia,
ja en diria de secrets!
Passa, passa, tren d´Espanya...
Què em recorda el pensament?
Pel canal l´amor arriba;
pel canal se´n va, rient.
On comença l´esperança?
On fineix la il-lusió?
Tant que canti la llauseta...
Tant que canti el reietó...
Caminet de les Arcades,
caminet embalsamat...
Cada soca té una història,
cada història, el seu pecat.
GUMERSIND GOMILA
Caminet de les Arcades,
caminet ple de caliu;
quatre soques, quatre branques,
quatre grives dins un niu.
Ara vetlla la morera
i el xiprers s´adormen drets;
la morera, si podia,
ja en diria de secrets!
Passa, passa, tren d´Espanya...
Què em recorda el pensament?
Pel canal l´amor arriba;
pel canal se´n va, rient.
On comença l´esperança?
On fineix la il-lusió?
Tant que canti la llauseta...
Tant que canti el reietó...
Caminet de les Arcades,
caminet embalsamat...
Cada soca té una història,
cada història, el seu pecat.
GUMERSIND GOMILA
LA SORRA ERA CALENTA...
La sorra era calenta com avui,
i com avui cremava el vent d´Espanya.
Sóc feliç, tant si vull com si no vull,
voltat de mnar, de cel i muntanya.
Ella era el sol, l´espai i el tamariu.
Absent, la veig encara tendra i pura:
la veig embalsamada dins l´estiu;
... la veig transfigurada en la natura.
Em fuig, ara mateix, la joventut,
i un sol d´intel-ligència m´enlluerna,
i es torna, en mi, la jove inquietud
com una mena de delícia interna.
Ressaca, ressaqueta, pensament,
fins quan gronxolaràs les remembrances?
Se´n van, a poc a poc, les esperances
damunt les ales pàl-lides del vent.
GUMERSIND GOMILA
La sorra era calenta com avui,
i com avui cremava el vent d´Espanya.
Sóc feliç, tant si vull com si no vull,
voltat de mnar, de cel i muntanya.
Ella era el sol, l´espai i el tamariu.
Absent, la veig encara tendra i pura:
la veig embalsamada dins l´estiu;
... la veig transfigurada en la natura.
Em fuig, ara mateix, la joventut,
i un sol d´intel-ligència m´enlluerna,
i es torna, en mi, la jove inquietud
com una mena de delícia interna.
Ressaca, ressaqueta, pensament,
fins quan gronxolaràs les remembrances?
Se´n van, a poc a poc, les esperances
damunt les ales pàl-lides del vent.
GUMERSIND GOMILA
LA TOMBA DAMUNT LA PLATJA
Ai, si podia tenir
la tomba damunt la platja,
sense nom i sense creu,
... sense creu i sense data!
Un rectangle llarg i estret
amb somnis de pedra marbre...
Ona verda, vent gentil,
gavina, gavina blanca!
No m’agrada la tristor
dels cementiris de plata,
on no es gosa ni parlar
ni riure ni fer baralla.
Vull restar de cara al sol
entre la vida dels altres,
sens corones ni ramells,
gavina, gavina blanca!
En passar les joventuts
no sabrien de què es tracta
i prendrien el meu vas
per un banc de pedra marbre.
De fadrines i minyons,
de riures i d’abraçades,
com el vas fóra lleuger,
gavina, gavina blanca!
Per la via del pecat
la cita hi seria dada
amb la lluna amunt, amunt,
de paper de xocolata.
Dues boques i dos cors
i una font a cada galta...
Qui pensaria en la mort,
gavina, gavina blanca?
I si un dia, en l’alta nit,
venia la vela estranya
de Roses o Cadaqués
amb tabac i anís d’Espanya,
sentiria ressonar
aquella llengua tan clara
que el més lladre i bandoler,
ja el perdono, si la parla!
Ai, si podia tenir
la tomba damunt la platja!
Lluna plena, sol ardent,
gavina, gavina blanca!
GUMERSIND GOMILA
Ai, si podia tenir
la tomba damunt la platja,
sense nom i sense creu,
... sense creu i sense data!
Un rectangle llarg i estret
amb somnis de pedra marbre...
Ona verda, vent gentil,
gavina, gavina blanca!
No m’agrada la tristor
dels cementiris de plata,
on no es gosa ni parlar
ni riure ni fer baralla.
Vull restar de cara al sol
entre la vida dels altres,
sens corones ni ramells,
gavina, gavina blanca!
En passar les joventuts
no sabrien de què es tracta
i prendrien el meu vas
per un banc de pedra marbre.
De fadrines i minyons,
de riures i d’abraçades,
com el vas fóra lleuger,
gavina, gavina blanca!
Per la via del pecat
la cita hi seria dada
amb la lluna amunt, amunt,
de paper de xocolata.
Dues boques i dos cors
i una font a cada galta...
Qui pensaria en la mort,
gavina, gavina blanca?
I si un dia, en l’alta nit,
venia la vela estranya
de Roses o Cadaqués
amb tabac i anís d’Espanya,
sentiria ressonar
aquella llengua tan clara
que el més lladre i bandoler,
ja el perdono, si la parla!
Ai, si podia tenir
la tomba damunt la platja!
Lluna plena, sol ardent,
gavina, gavina blanca!
GUMERSIND GOMILA
A les vuit del matí
A les vuit del matí tot és lluent,
les finestres, la sorra, les teulades.
Vénen les barques mendicant el vent
amb les veles balderes i encantades.
A les vuit del matí a contra llum,
la mar té bellugors de plata viva,
cada casa del poble ja treu fum
i és un vaivé de coves a la riba.
Es desperta una mica de gregal,
hom parla de la nit i de la pesca
i esmortzen els infants vora el portal
de sardina escaliu i pa amb ventresca.
GUMERSIND GOMILA
Enllaç al YouTube del poema a A LES VUIT DEL MATÍ .
Musicat i cantat per MARIA ÀNGELS GORNÉS
Enllaç al YouTube del mateix poema A LES VUIT DEL MATÍ
recitat per S´ALBAIDA
A les vuit del matí tot és lluent,
les finestres, la sorra, les teulades.
Vénen les barques mendicant el vent
amb les veles balderes i encantades.
A les vuit del matí a contra llum,
la mar té bellugors de plata viva,
cada casa del poble ja treu fum
i és un vaivé de coves a la riba.
Es desperta una mica de gregal,
hom parla de la nit i de la pesca
i esmortzen els infants vora el portal
de sardina escaliu i pa amb ventresca.
GUMERSIND GOMILA
Enllaç al YouTube del poema a A LES VUIT DEL MATÍ .
Musicat i cantat per MARIA ÀNGELS GORNÉS
Enllaç al YouTube del mateix poema A LES VUIT DEL MATÍ
recitat per S´ALBAIDA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)