TRENQUEN SILENCIS

La rosa del matí desvetlla el jorn,
l'aura lumínica desperta el poble
i amb una onada plena de color
pinta amb clarors la imatge de la vila.
Flabiol i tambor trenquen silencis
amb un ressò que balla dins de l'ànima.

Cavallers es vesteixen d'atzabeja
amb el frac que mesura la diada.
Els cavalls abillats amb foc de festa,
agiten les crineres dins l'espai.
Els carrers bullen pel caliu que vessa
aquell regust de goig i emoció.

Els cavalls, al galop, entren al Born.
La gent saluda amb càntics la qualcada,
i el caragol es fa un esclat d'amor
en l'aldarull que emplena aquesta plaça.
Els cavallers cavalquen amb delit
devers la pau de sant Joan de missa.

A les mans, canyes verdes que ens revelen
el mite anyal que serva Ciutadella
amb la força de les tradicions.
Així, cada any, renovarem el cor!


ANNA MARIA TICOULAT

ESCRIURE POESIA

No sé si és aquell do d’antiga praxi
o és la inspiració real del jo
que resta amb un embruix irresistible
que em fa escriure al paper els nus sentiments

i em fiblen aquest cor esvalotat.
La passió que sento per escriure
és molt superior a la voluntat
que em mana aquesta tasca creativa.

En l’alba del meu segle fascinant
he sentit una veu que em crida muda
i m’arrossega a l’abisme mitològic
de l’ahir que m’atreu amb força viva.

Un imperi ancestral que mai no mor
i viu amb el regust de conquerir

noves ments per seguir la seva màgia!

ANNA MARIA TICOULAT

Impuls delirant

Ja havien esclatat les flors rosades
de l’ametller deixant en l’aire un hàlit
de bellesa, quan l’ésser ja sentia
un impuls delirant de plena joia.

L’amor em bressa cada dia amb l’aura
del sentiment des de l’instant feliç
que vaig obrir aquests ulls a aquesta vida
que he il·luminat amb uns suaus somriures.

Soc la sirena que navega l’ona
amb l’ànima brodada de puresa
que beso aquesta costa marinera
mentre aleno l’oreig d’un vent salobre.

Les ones d’aquest mar van musicant
unes notes divines que ara rimen

a l’uníson amb l’aura del meu cor!

Anna Maria Ticoulat

‘Vershivern’ o el plaer d’escoltar poesia amb la veu dels propis autors

Trepitjo espines

Les roses floririen
en les branques de la vida. 

Konstantino Kavafis

El vent es filtra per l’escletxa viva
del cor, com un fuet que es fa invisible
i em fibla. Jo no veig el meu botxí,
però la seva veu de tro m’espanta.
Perseguida pel buf fantasma intento
d’esquivar el seu mal art napoleònic.
Però no hi ha cap lloc on amagar-me
per evitar el salvatge inquisidor,
perquè, malgrat que hi posi porta i mur,
s’obre camí per qualsevol juntura.
Darrere meu el tinc com un espia
que espera el cru moment de la derrota.
Tot i la seva persecució
no puc rendir-me mai, costi el que costi:
primer la mort que perdré l’estendard
que em mana protegir la bretxa viva.
En peu de guerra no defalliré…
com l’heroïna d’Arc tothora lluito!
La meva ciutadella és la paraula
que porta l’arma d’un colom de pau.
En un sender de roses petjo espines
i amb els meus peus descalços sagno el vers!
Agost 2000



Anna-Maria Ticoulat

TAULA DE MENORCA


Sonet anapèstic anisosil·làbic

El vertigen del temps em transporta a un passat
quan les aus en el cel eren lliures
i on el Sol era un déu de misteri envoltat,
al reialme dels plors i dels riures.
Vomitant flamarades talment com un joc,
aquell déu era encès com el dia,
i aquells homes del fred, adorant el seu foc,
eren brasa de por i gelosia.
¿Com podríem de fer-li un convit que no fos
mai per res igualat en grandesa,
al damunt d’un altar fabulós?
I amb la pedra, que és mare i és terra i fermesa,
per fer dòcil el núvol advers,
van parar-li una taula, a l’ignot univers.

Anna-Maria Ticoulat

SONET A LA NAVETA DELS TUDONS


Nau ancorada en mar de terra plana,
navega sobre els segles, sota el vent;
tant és si fa mestral com tramuntana:
ella acarona el rumb devers ponent.
Nau sense pal ni vela de messana,
ben nua i capgirada eternament;
sense timó ni quilla, el buc silent
ens parla, enmig d’un clos, amb veu llunyana.
No atura el seu viatge a l’infinit
portant uns esperits a l’Esperit
i fent pel cel la ruta inconeguda.
Però en la quietud que tanca al fons,
hi volen, invisibles, els tudons,
que ens diuen tot l’ignot amb l’ala muda.


ANNA MARIA TICOULAT

Anna-Maria Ticoulat Coll Maragdines Hörspiel

Anna-Maria Ticoulat Coll - Mites del Somni Megalític Menorquí [Hörspiel]

DAMIÀ ROTGER MIRÓ recita  part del poema "MENORCA" de n´ÀNGEL RUIZ I PABLO

                (Clicau al titular)





També pos aquest enllaç :

UN ANY PER CONÈIXER MILLOR ÀNGEL RUIZ I PABLO .  (clicau)

Amb motiu dels 150 anys del seu naixement, el Consell Insular de Menorca va declarar l´any 2015 ANY ÀNGEL RUIZ I PABLO.

Ruta del no-res 

Em fondré per la ruta del no-res 
com un ocell que es perd en la distància, 
travessaré la nuvolada blanca 
contra tota ventada del garbí. 

En l’escalada sideral m’espera 
un rusc de pau d’un blau intens 
que apaivaga la set de l’esperit 
com un bàlsam de pura transcendència. 

Navegaré aquest cel vers l’infinit 
lleugera fins i tot ben despullada 
de la carga del món que em crucifica 
malgrat la sort fiblant d’escriure el vers. 

Seré una mota renovada dins 
la sorda quietud del mut no-res!


ANNA Mª TICOULAT

Imatges de vellut


Imatges de vellut que besen l’aire 
en un paratge solitari i verd 
que serva la mirada del blau 
cel entre remors del mar que trenca l’ona. 

Vegetals de setí de la ribera 
que floreix amb colors misteriosos 
del sol ardent que deixa l’or en pols 
sobre el setí de clorofil·la tendra. 

Una pell de vellut dels albercocs 
que pengen en les branques del fullam 
amb un raig del crepuscle incandescent 
que daura i abrusa la carnosa fruita. 

El deliri em transporta al paradís 
natural que fa néixer l’agut cant 

on germina la font de les llavors!


ANNA MARIA TICOULAT

TRENQUEN SILENCIS

La rosa del matí desvetlla el jorn,
l'aura lumínica desperta el poble
i amb una onada plena de color
pinta amb clarors la imatge de la vila.
Flabiol i tambor trenquen silencis
amb un ressò que balla dins de l'ànima.

Cavallers es vesteixen d'atzabeja
amb el frac que mesura la diada.
Els cavalls abillats amb foc de festa,
agiten les crineres dins l'espai.
Els carrers bullen pel caliu que vessa
aquell regust de goig i emoció.

Els cavalls, al galop, entren al Born.
La gent saluda amb càntics la qualcada,
i el caragol es fa un esclat d'amor
en l'aldarull que emplena aquesta plaça.
Els cavallers cavalquen amb delit
devers la pau de sant Joan de missa.

A les mans, canyes verdes que ens revelen
el mite anyal que serva Ciutadella
amb la força de les tradicions.
Així, cada any, renovarem el cor!

ANNA MARIA TICOULAT

Anna Maria a l´exposició" 20 del siglo XX. Las voces de la cultura de Menorca", de José Fco. Quadrado. Juny 2017

Pere i Anna "La pèrdua" poema de Anna-Maria Ticoulat fotos lady Àfrica L...

Anna-Maria Ticoulat Coll - Mites del Somni Megalític Menorquí [Hörspiel]

Recital poètic Anna Maria Ticoulat a santa Clara

 MISTERI DE LA PAU

Devora el mar passejo sense pressa
mentre respiro un fresc alè de pau
que m’emplena els sentits d’un nou caliu
i em desperta d’un son d’indiferència.

Obro els ulls en silenci i lentament
per percebre la mítica carícia
que em transforma tot d’una el tarannà
tant de temps adormit sense resposta.

Devora el mar em sento revifada,
com si m’haguessin injectat l’eufòria
i fos aquella dona emprenedora
que capgirava el món d’una embranzida.

Em sento nau que el vent infla les veles
i navego veloç sobre les ones!

ANNA MARIA TICOULAT

AURA FOSCA



El món va néixer lliure de cadenes, 
però els homes van fer la gent esclava. 
I la xuclaven anys de dur treball 
mentre absorbien mel i beneficis. 
Fruïen maltractant el cos i l’ànima 
sota la llei perversa del fuet.

Però el món ha donat ja massa voltes 
perquè encara es respiri el mateix aire 
que ofega l’esperit de llibertat. 
Sols la fe em porta al cor de la quimera 
per abatre el monstre que alimenta pors 
on regna en l’aura fosca com un déu.

L’ombra dels martiris ha abatut 
la carn dels innocents que clamen orfes, 
perquè parli la mà de la justícia, 
on el seny i les bones obres guanyin 
la lluita interminable dels humils 
que esdevindran els vertaders hereus.

Massa han sofert les dones i els infants 
que s’arreceren al portal de l’alba, 
perquè la seva llum els redimeixi 
i visquin dins la pau dels drets humans!


ANNA-MARIA TICOULAT    Febrer de 2007

 TIGRESSA

Per què el món m’ha confós com papellona
que just té vida al llarg d’un sol estiu?
Si sóc tigressa que travessa l’ona
del mar tempestuós, talment un riu.
Però cega, pels raigs de la nit bruna,
em llambrega la mítica fortuna.

Per això vaig perduda entre la llum
i no trobo el fetitxe que em fascina,
mes segueixo el vestigi d’un perfum
que em projecta l’olfacte de felina.
I em sento viva al mig d’un laberint
i sense petja amb guio per l’instint.

Perquè el mapa, que em marca la sendera,
damunt el cos el porto tatuat
imprès sobre l’enigma que m’espera,
en les ratlles secretes del meu fat.
I així camino per l’abisme encara
rere la fosca i l’alba clara.

Jo sóc una tigressa en solitud
que visc en el meu bosc d’inquietud.
Sé que rastrejo el bon camí qur rima,
amb l’amor famolenc, que ara em sublima!

ANNA MARIA TICOULAT

SOMNI DE LA FESTA

Les fogueres encenen el caliu
santjoaner d’aquestes vives festes
que ens convida a reviure el seu èxtasi
dintre d’un remolí multicolor,

En l’esplanada els bells cavalls guarnits
amb l’esperit de Sant Joan inciten
a tots els que conviuen el seu foc
nascut dels cavallers en la qualcada.

Tanta exaltació dels sentiments
em descriu al detall la passió
dels que viuen el somni de la festa
amb tot l’orgull d’un poble commogut.

La simbiosi del cavall i l’home
em fa sentir aquest repte de valor
que configura l’esperit del jorn!


ANNA MARIA TICOULAT