TRENQUEN SILENCIS

La rosa del matí desvetlla el jorn,
l'aura lumínica desperta el poble
i amb una onada plena de color
pinta amb clarors la imatge de la vila.
Flabiol i tambor trenquen silencis
amb un ressò que balla dins de l'ànima.

Cavallers es vesteixen d'atzabeja
amb el frac que mesura la diada.
Els cavalls abillats amb foc de festa,
agiten les crineres dins l'espai.
Els carrers bullen pel caliu que vessa
aquell regust de goig i emoció.

Els cavalls, al galop, entren al Born.
La gent saluda amb càntics la qualcada,
i el caragol es fa un esclat d'amor
en l'aldarull que emplena aquesta plaça.
Els cavallers cavalquen amb delit
devers la pau de sant Joan de missa.

A les mans, canyes verdes que ens revelen
el mite anyal que serva Ciutadella
amb la força de les tradicions.
Així, cada any, renovarem el cor!


ANNA MARIA TICOULAT

CONVIDADA

És una invitació
a l'espectacle, as pla, i al teatre,
i sempre acceptam:
així davallen graons
tant el cos com la consciència.
Baixarem as Pla,
-hi manca gent! -,
la costa no costa gens,
el camí sempre fa baixada.
Escenes d'una funció,
amb roba vella i còmoda,
barreja de colors cridaners,
d'animàlia i d'homes
àvids de passar l'estona.
Lentament , tothom es despulla,
crida, bota i aplaudeix,
cerca una entrada,
costa avall, de franc,
mentre al cel ballaran llimones.
Fins i tot el públic és personatge,
cadascú té el seu paper,
hi participa, ben definit,
es cargola, beu o calla.
És una convidada, participació
que esdevé herència d'avantpassats;
però els hereus no saben
que és sempre impossible
repetir la història i l'espectacle,
o prendre el lloc als avantpassats,
el relleu, la penyora i les senyes d'identitat,
-ahir és ahir, avui és avui-,
perquè ells són cadàvers, fantasmes
coberts  d'insectes, polsim, putrefactes.
La del record és, de melangia,
una batalla perduda, invitació als jocs.


ANTONI CATALÀ       Festa
Q.Xibau de poesia , núm. 9 , any 1998

Premi de Poesia XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997

A LES DUES, DISSABTE


Els alens es toquen,
bull la sang,
la suor no espera.
Són molts segles que ens avalen.
Esvalot, qualque conat de cançó.
Arriba el missatger
en una bístia regirada.
Desmunta inexpressiu.
Respecte. Pas!
Supera el brogit de l’entrada.
Amunt l’escala.
Permís.
I un toc de tambor esbrella el silenci
mentre es comença a sentir
tot un poble en erupció.


SERGI CLEOFÉ

CAMPANES DEL CAMP

Repic de campanes proclama que és festa
d’un poble que engendra solsticis d’antany
que esmicola la vessa i acompassa enyorances 
entendreix la mirada d’una pagesa ciutat

Amb les mans arrugades de càvecs i d’hiverns
suades de salobre i terres salades de vent
avui l’amo enfila sa bístia vers l’ermita
i el seu prec puja al cel com l’encens

Espai sacre de seglars i de clergues
de rialles petites i d’ulls vius somrients
som il•lusos fidels d’un pàtria solemne
de llegats i banderes que perviuen els segles

És l’esquella que emmudeix la retòrica
i el galop dels equins retrona dins el pit
pagesos mudats i amb capell de teula negre
s’agenollen cada any al seu sant de l’Anyell.

Guillem Ferrer Monjo 

Festa a Ciutadella

El só planyer d´un flabiol
arriba enllà del mar,
mar que separa a la gent
però no els sentiments.

El tom tom parsimoniós
d´un tambor imaginat,
ens fa bategar el cor
ens recorda els qui no hi són.

Amics, fills, mullers, o marits
que habitau del cel els estels,
des d´aquí os recordem...
L´amo, un bot pels qui no hi són!

PILIO
Vilassar de Mar, Vetlla des Be 2016

La Festa

Encesa la calor d'estiu
s'obre el camí de la festa
Sant Joan toca a la porta
i al cor dels ciutadellencs.

Era al replec del matí
quan dins l'estel t'he vist
al espill del cavall negre,
eres tu; fill, mare, muller, amic.

No és cap follia el que he vist
Tots sabem que els que han partit,
retornen per ser a la Festa.
L'arc del temps és rodó.

PILIO
Juny 2018

Endevinalla santjoanera

Quan és sa Festa els diuen "Tot, l'amo!",
i ells renillen i s'empinen.
Si qualcú davant son pitrall es planta
i els toca amb el palmell de la mà,
s'aixequen drets, entonats per la música.
Són nobles. Si us fan una potada
prou deu ser ben impensada.
No els agrada que hi aneu amb brocs
a reculons, ni que el mos els toqueu.
Són de coll arquejat i orelles avisades
i tenen una coa folrada de flors
i un estel en sa testa coronada.
Són ballaires, saben fer passes
amb ritme i cadència.
De figura estilitzada i elegant,
la seua olor, d'una baor intensa,
no és de nèctar, sinó com una borratxera.

N'he seguit un, molt de temps.
He sentit la seva obstinació
i el seu esforç. Els gestos, sota un sol mític
eren sagramentals.

Antoni Taltavull

Elogi de la Festa de Ciutadella de Menorca

ELOGI DE LA FESTA DE CIUTADELLA


Als horts que manejaven els ciutadellencs,
la garlanda folgosa enfilava les sínies,
i hi guarien la febre o tesors sanguínies
florits cirerers de cor vermellenc.

Als terrals que abellien als homes cabals
hi punxava l’esbarzer i les roses silvestres,
hi corria el marfull per viaranys de pedres
i hi teixien aranyes tranquils margenals.
Tenia terrats pel viure vessut
dins bufalagues de flor enfiladissa,
innocents tapereres que anaven a missa
i tendres olivelles de llavi molsut.
Arreu, mil flaires bones, i vents molt suaus
que onejaven encloves, dolçors de rosella,
aromes de verger, d’anís i de canyella,
i una joia de viure, i floratges de pau.
Cavalls dansaires i músiques mítiques,
cors enriolats entorn d’un bell foc.
El batec d’un tambor, el plor d’un flabiol.

Tot açò somiava un hort de Ciutadella
suspès damunt Es Pla un mes de juliol
tot enyorant de Sant Joan la bella Festa.


ANTONI TALTAVULL

 Vos pos un enllaç del  video fet damunt el poema 

SEGUICI de BEP JOAN CASASNOVAS

TRENQUEN SILENCIS

La rosa del matí desvetlla el jorn,
l'aura lumínica desperta el poble
i amb una onada plena de color
pinta amb clarors la imatge de la vila.
Flabiol i tambor trenquen silencis
amb un ressò que balla dins de l'ànima.

Cavallers es vesteixen d'atzabeja
amb el frac que mesura la diada.
Els cavalls abillats amb foc de festa,
agiten les crineres dins l'espai.
Els carrers bullen pel caliu que vessa
aquell regust de goig i emoció.

Els cavalls, al galop, entren al Born.
La gent saluda amb càntics la qualcada,
i el caragol es fa un esclat d'amor
en l'aldarull que emplena aquesta plaça.
Els cavallers cavalquen amb delit
devers la pau de sant Joan de missa.

A les mans, canyes verdes que ens revelen
el mite anyal que serva Ciutadella
amb la força de les tradicions.
Així, cada any, renovarem el cor!

ANNA MARIA TICOULAT

Anna Maria a l´exposició" 20 del siglo XX. Las voces de la cultura de Menorca", de José Fco. Quadrado. Juny 2017

Basarda apocalíptica

Basarda apocalíptica

“Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució      

i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella”      

Sant Joan Evangelista. Lamentacions sobre Babilònia. Apocalipsi 18,9      

Una urb mediterrània fa pasturar topònims.

Els llocs del Pariatge han traït el rei Jacme.

El camp no té valors; ningú sap què són ‘garbes’,

s’han esborrat parelles de bous i pous de torn.

Ja no és font de virtut ni mare de riqueses

veure terres solcades o frondosos vergers.

Els poals de la festa no tenen corriola,

els avencs de cultura han perdut la humitat.

Les cisternes són béns etnològics eixuts

que fa temps abeuraren les ànimes tel·lúriques.

Només Déu Posidó pot fer brollar les fonts.

Déu Ra ha renunciat al ball que enceta el jorn.

Hi ha blasons plens de pàtina i domassos amb arna.

El sant Crist dels Paraires plora llàgrimes negres.

Hi ha un sabor estantís per sa Contramurada...

L’Esperit antic fuig pel Portal de sa Font,

de turmellons camina l’honor protocol·lari.

L’esperit exhalat és un fètid alè

que provoca el panteix dels antics carrerons.

A l’Ermita d’Artrutx cremen ciris sens flama

i el Sant Precursor veu com el gremi s’escampa.

Cans decrèpits udolen pel camí de Son Saura.

Un fabiol dolgut bufa sons esquerdats,

reporters psiquedèlics han esquinçat l’argot.

Ja no es serveix cafè al Caragol des Casats,

laica condescendència eclipsa Santa Clara;

les lletanies són ferumes de pixum.

Els sants de capelletes s’han girat tots d’esquena,

les algues i l’arena volen tornar a Parella;

la Ciutat Encantada vol seguir al fons del mar.

Als Déus grecs els rosseguen pel moll de la colàrsega,

el most dels putrefactes embussa Corregudes,

es Pla és un profanat sarcòfag de virons.

Si tornàs Prometeu, s’enduria la flama.

Una modernitat infecta campa eixorca.

Com la Gran Babilònia, som ciutat pervertida

on caurà amb tota força l'ira i l’enuig dels Déus.

Serà una altra Pompeia enterrada de sutja.

La Universitat vella socarrima toms i actes

i crepita en les flames del temps i del silenci

el saber antic del Llibre vell de les Set Sivelles.

Ombres medievals leviten a la plaça,

hi ha voltors amb polaines per dalt la Catedral;

els Magnífics Jurats han dissolt el Consell,

el capità Negrete du rovell dins la beina

i el notari Quintana ha trabucat la tinta.

Mestre Oleo i Quadrado ho intuí ja fa temps:

ressenyà que la festa, com tot, s’acabaria...

En el reclinatori, un marrit Bep Padet

signarà, melancòlic, un cruel epitafi.

Mai com ara hem segat tan ran la identitat:

d’hereus idiosincràtics a vassalls d’ignomínia.

Ni l’estol otomà cremà totes les rels,

ni les alfanges turques van decapitar l’urc

d’una comunitat modesta i entregada

al seu treball i festa i al privilegi illenc.

Vàrem aixecar un Poble d’una terra cremada

i hem convertit l’orgull en set segles de cendra.

La rada de Son Blanc rep galeres pirates

i ja no hi ha murades, ni arcabús, ni bardissa.

De res val l’Usque ad mortem, Pro aris et focis.

Sant Joan l’escriurem amb llàgrimes de sang,

i la darrera pàgina lacrada amb el dolor.

Viurem endolats fins el Judici Final.

Que Zeus ofegui lladres d’ètiques pusil·lànimes

i que el foc del solstici ens purifiqui a tots.

BEP JOAN CASASNOVAS






 I aqui vos pos un ENLLAÇ DEL POEMA RECITAT PER JOSEP MERCADAL   
a la trobada poètica " La Festa rimada" . No és sencer, però sí bona part d´ell.

LLOADA SIES

Immutable ens apareixes
com si el temps et retés honor.
Tarannà del cor i de l’ànima, 
obsessió que ens abrandes les arrels
i els sentiments.

Solemne, majestuosa,
magnànima i omnipresent;
àvia mediterrània, mare cultural;
et necessitam cada any,
et desitjam per renovar-nos,
et volem com el més essencial
element de projecció personal i col·lectiu.

Sies lloada, Festa,
perquè amb Tu arriba l’esperança,
la il·lusió, la utopia.
Contrapunt a la quotidianitat,
ets el foc d’estiu que il·lumina la tradició,
vànova d’identitat, amalgama d’una màgia
ancestral i d’un encanteri revelador.
Volem seguir essent el que som,
i Tu ets el segell que ens identifiques.

Lloada sies, per sempre, Festa!


Bep Joan Casasnovas

SA CAPADETA

En un Born ple de centaures
alçant-se sobre un tel humà
d’infinits colors,
demana sa capadeta
un infant, tot valerós.

Animal d’esquerpa testa,
vull llegir en el teu mirall
allò que en saps de la festa,
allò que quan tu, cavall,
en guaitar per la finestra
pots contemplar amb tot detall:
somriures, avellanes i festa.

Sentir de prop el teu alè bavós,
tocar-te el cap per damunt la brida.
Aquest primer contacte entre tots dos
saps que ens marcarà la vida.

A l’orella jo et vull dir
una cosa interessant:
ets tu qui crea l’estirp
dels devots de Sant Joan.

SERGI CLEOFÉ

BLANC / VERMELL

RECTANGLE VERMELL:
Foc, sang, terra, vida, secret, misteri, ànima, cor, ritual, ardor, bellesa, força, combat, joventut, amor, esperit, noblesa, passió, saviesa, intensitat, calor, besada, immortalitat, flama, caliu, gernació, crits, avellanes, foscor, espires, renills, ferro, bullícia, migdia, cavalls, festers, capvespre, música, fusta, tambor, set, abraçada…

CREU BLANCA:
Llum, puresa, renaixement, carrerons, anís, absència, silenci, llàgrimes, arena, somni, abstracció, suor, lluna, revelació, cendra, aigua, be, ermita, tendresa, estels, solitud, memòria, pell, nit, camisa, alè, alba, fum, esperó, poble, flabiol, pols, mirall, glops, molí, batec, flaire, reflex, gest, dolces, càntic, calç…

RECTANGLE VERMELL I CREU BLANCA:
Secret i memòria, ermita i combat, joventut i cendra, gernació i solitud, bullícia i silenci,  immortalitat i pell, besada i esperó, migdia i lluna, crits i pols, reflex i capvespre, intensitat i tendresa, sang i revelació, vida i absència, caliu i aigua, ritual i abstracció, esperit i renaixement; avellanes i glops, molí i foscor, misteri i batec, terra i alè, càntic i bellesa, alba i calor; be i noblesa, arena i set; carrerons i fogueres, amor i gest; puresa i renills, llum i passió, ferro i anís, força i llàgrimes, suor i música, camisa i abraçada, ardor i flabiol, calç i fusta, somni i saviesa, mirall i cor, tambor i flaire, estels i cavalls, nit i flama, dolces i espires, foc i fum, ànima i poble…

MAITE SALORD

SOMNI DE LA FESTA

Les fogueres encenen el caliu
santjoaner d’aquestes vives festes
que ens convida a reviure el seu èxtasi
dintre d’un remolí multicolor,

En l’esplanada els bells cavalls guarnits
amb l’esperit de Sant Joan inciten
a tots els que conviuen el seu foc
nascut dels cavallers en la qualcada.

Tanta exaltació dels sentiments
em descriu al detall la passió
dels que viuen el somni de la festa
amb tot l’orgull d’un poble commogut.

La simbiosi del cavall i l’home
em fa sentir aquest repte de valor
que configura l’esperit del jorn!


ANNA MARIA TICOULAT

CANÇÒ DE CRIDAR SANT JOAN QUE VENGUI



                     (La podem resar a tota hora
                     i els diumenges de matí
                    com just despunta s´aurora)



   ...Un botet, un bot
i sa somereta...
Tot, l´amo, tot, tot!
Oh, sa capadeta!

   Somriu el cel
a esclat de fosca.
Es cavall d´en Quel
sembla tenir mosca.
   Sa festa no és llosca
si hi ha una filleta
que li ve singlot
del "tot, l´amo, tot!"
i sa capadeta;
que li ve singlot
de por i d´alegria
veure com bullia
sa sang de filleta
sa cara més neta...

   Que en Bep s´esvaloti,
malacrianceta...!

   Cavall, cavalloti,
troti, troti, troti,
que sa somereta
ja crida davant
alegria gran
com despunta el sol
-tambor i fabiol-
que ve Sant Joan.



PERE XERXA         El Iris, Sant Joan 1977

BRUNYITS DE SOL I LLUNA



El pleniluni deixa caure estels
a l’illa de Menorca que recullen
aquests cavalls de pura sang autòctons
amb els cossos brunyits de sol i lluna.

Les cintes i els brodats donen un aire
noble a una festa que és més rutilant
que el firmament en una nit d’estiu
i és el màgic estel de Sant Joan.

Símbol que lluen els cavalls al front
i els cavallers proclamen l’art que mostren,
el refinament d’un espectacle únic
per la doma perfecta que exhibeixen.

Ciutadella esdevé el centre del món
que projecta el respecte d’una festa
que dibuixa una gala exuberant!



ANNA MARIA TICOULAT  

RITUAL ESOTÈRIC



S’aixeca el dia amb rajos lluminosos

que inflama aquest espai de foc etern

i el sol fa un ritual tan esotèric

que desperta els sentits de Ciutadella.

Destil-la l´aire un baf de flama viva

que enes envolta de gran il-lusió.

La sorra inunda places i carrers,

els cavalls de sang noble també dansen

als ritmes que els fa els cavallers,

i amb les gales de festa omplen de joia

els cors amb dinàstic protocol,

com un regal diví que ve del cel.

Ciutadellencs, tots a una amb una sola veu,

cantem amb força: Visca sant Joan!



ANNA MARIA TICOULAT

 

SANTJOANERES



  Matinet de Sant Joan,
el sol guaita, alba primera.
L´aigua riu, balla al terrat
i tremola la ribella.

  La barca de l´alegria
és arribada en el cor.
L´aigua de la mar somnia
l´arena pels carrerons.

  L´aigua del seny s´ha perduda,
ja no es valen ablucions.
Vida a la mort ha vençuda
la follia ho omple tot.

  Dins l´anella del cavall:
-Anem a fer caragols!
Qui nega que l´ordre fall?
La festa té uns protocols!

  I aquell home tan sabut,
de Sant Joan Doctor en Dret!
-Pols d´arxiu! No heu conegut
Mestre Josep Padet!

  Per esser caixer casat
travessa deu vels de Maies;
si no, ja ho demanaràs
a´s d´enguany, en Met Faies.


  S´al-lota riu i hi espera
tot des vespre de sant Joan,
tastar l´amor a sa vorera,
la set que no acaba mai...


  S´avellana buida fibla,
sa plena n´unta els queixals,
es gin esclata de riure
i es riure no fa cap mal.

  Totes les coses passades,
presents o que pressentim
per temps són fites posades
que a Sant Joan referim.



PERE XERXA