CONVIDADA

És una invitació
a l'espectacle, as pla, i al teatre,
i sempre acceptam:
així davallen graons
tant el cos com la consciència.
Baixarem as Pla,
-hi manca gent! -,
la costa no costa gens,
el camí sempre fa baixada.
Escenes d'una funció,
amb roba vella i còmoda,
barreja de colors cridaners,
d'animàlia i d'homes
àvids de passar l'estona.
Lentament , tothom es despulla,
crida, bota i aplaudeix,
cerca una entrada,
costa avall, de franc,
mentre al cel ballaran llimones.
Fins i tot el públic és personatge,
cadascú té el seu paper,
hi participa, ben definit,
es cargola, beu o calla.
És una convidada, participació
que esdevé herència d'avantpassats;
però els hereus no saben
que és sempre impossible
repetir la història i l'espectacle,
o prendre el lloc als avantpassats,
el relleu, la penyora i les senyes d'identitat,
-ahir és ahir, avui és avui-,
perquè ells són cadàvers, fantasmes
coberts  d'insectes, polsim, putrefactes.
La del record és, de melangia,
una batalla perduda, invitació als jocs.


ANTONI CATALÀ       Festa
Q.Xibau de poesia , núm. 9 , any 1998

Premi de Poesia XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997