SOLCS


Mentre avanç silent esquivant obstacles 
assajo mots que justifiquin l’esperança. 
Són feixugues les cadenes 
per portar-les en solitari, 
però deixeu-me sola, amics; 
vull ser presonera de mi mateixa. 
Prou vegades he bategat 
amb el desconsol, la por, el desànim; 
tanmateix no m’engolirà l’abatiment. 
Malgrat em dolguin les ferides, 
i unes llàgrimes colpidores 
omplin de solcs el meu rostre, 
amb ploma mullada en sang 
escriuré retuda aquests versos. 


 SILI PONS   Agost 2006   Tots els éssers.Poetes de Menorca pels drets humans.

Vet aquí un poble en festa

memorança d'un temps passat,
antic record d'una gesta,
vestigi d'un sant honorat.

Cavaller de bona planta
que qualca airós cavall.
De la mà d'una berganta
en lluent estel m'emmirall.

De tramuntana fins a migjorn
el so s'escampa com el vent;
corre al galop entre la gent
i prest arriba enmig des Born.

Els cavalls re
prenen el trot;
quin salero en Tirurit!
S'obre pas entre l'esvalot,
a Es pla no volem cap ferit!

El meu cor tot se m'esbrella,
poseu seny a aquests moments.
Sant Joan sense accidents;
així feim festa a Ciutadella!



SILI PONS  
 
Sant Joan 2013

EL COLOR DE LES PARAULES


Em caldran tots els mots possibles
per a esbossar el poema.
Només, emperò, una imatge
per a compondre’l pas a pas.
I és així com s’emplenen
de sentit els versos
i brollen de color les paraules.


SILI PONS

MIRALL


Al bell mig de la solitud,
temptat, em contempl
en el profund mirall,
abans de reprendre el viatge
cap a nous horitzons;
no estic sol, sinó
amb el meu reflex
per companyia…


SILI PONS