BRODAR UN LLENÇOL
Brodar un llençol
sens mida ni patró
on colgar-nos tots dos
passant la nit i el jorn
desfent el temps
per tornar-lo a cosir.
ÓSCAR BAGUR
PEDRES CREMADES
El cultiu de les lletres
no necessita del tracte mundanal. Ningú no em sent entre l'immens boscatge, però la blanca lluna m'il·lumina. Wang Wei Sàtir castrat. L'enyorança té el rostre d'unes illes perdudes. Terra natal. El poema és un hort que espicassen gavines. Brut de ciutat, acaron un pi ver com si fos una dona. Pel riu cansat, que mena lent als límits del món, naveguen branques. Llengua mortal. També efímer fulgeix el que escric damunt l'aigua. Salta un llagost. D'amagat i corrent, els al·lots roben gínjols. Nafra de sol, bassa eixuta. El camí, ple de pols, serpenteja. Un còdol més entre el pedreny; la musa somriu decapitada. Terra d'adéus. Brillen càlids els ulls del mussol sota el ràfec. Sexe lunar alzinant-se en la nit... Meulen àvids els moixos. Grius i moscards. A la llum d'un quinqué raspa antiga la ploma. En va m'entest a escriure versos, mots... Jo el que vull és besar-te! Odes i èglogues. Les pedres que ara cantes, sol grec, de llum s'abillen. Perdut pel verd tirany que espès s'endinsa pel bosc, perora un faune. País d'oblit. Les aus travessen mudes un cel de velles cases. Descalç, ocult entre el pinar faig mots encreuats amb les nimfes. Fills avortats d'aquesta illa on, brunzents, senyoregen les mosques. Els bells records que vam sembrar quan érem al·lots, no ressusciten. Terra de mar. Ja no hi ha ni horitzó. Sent plorar les gavines. Pins i matolls. Cap a casa, de nit, m'acompanya el sender. Home de mots insulars despentín amorós la gramàtica.
PONÇ PONS Estigma. Edicions 62, 1995
|
L´ÀNIMA VITAL DE LA TERRA
La terra no mor.
Està per sobre, Per damunt de tot. Força immortal, El seu sediment. Record? Vers la seva història. La seva immensa força, Creix i esdevé nova, novament. No cedeix a la superioritat de res. Dipositada a contracor, A despit de la seva natura, natural. És rebel i genera fruit sense descans. El règim dictatorial de la humanitat, No pot gens contra l’ànima vital de la terra.
PONÇ PONS
|
TORNAR ALS DIES D'HIVERN
Tornar als dies d'hivern
quan sorties d'escola
i plovia i feia fred.
quan sorties d'escola
i plovia i feia fred.
Tornar a jugar tot sol,
darrera es finestral
sense voler sortir.
darrera es finestral
sense voler sortir.
Tornar als dies d'estiu,
desprès d'haver dinat,
amb un baté de sol.
desprès d'haver dinat,
amb un baté de sol.
i jugar amb els amics
fins al vespre al carrer
sense ganes d'entrar.
fins al vespre al carrer
sense ganes d'entrar.
Tornar als catorze anys
a un capvespre de juny,
caloròs i daurat.
a un capvespre de juny,
caloròs i daurat.
Quan vas ser conscient
que res no tornaria
a ser mai més igual.
que res no tornaria
a ser mai més igual.
Òscar Bagur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)