Ara!

I


S´estén com l´herba nova a l´hort abandonat,

revifa, amb vents d´història, calius de focs antics,
es mou com au astuta per cims i per bladars,
desbrossa viaranys i mostra bells camins.

Quan defensam la llengua per guanyar-nos els mots

i sortim al carrer per saber si existim,
quan esmitjam el pa per llescar-hi el món
i a la vida ens menjam, afamats els sentits.

Almostes de paraules i silencis d´afany:

la sembra ha començat, llavors la terra acull!
Molts camps oberts tenim, de les parets deçà,
fem-hi solcs de present per sembrar-hi futur!

II


Remunta rius i gorgs i eixampla tots els mars,

fa versos sota els trons i llum en la foscor,
rebufa entre les branques i xiula en els platjals,
té plomes de mussol i urpes de falcó.

Foguer de la Paraula, és la Llum que ens inspira:

caliu que ha de forjar una nova estelada.
Un mar per navegar, tant versos per saber
que parlam català, aquí, i-a-la-Xina.

III


Un vot al nostre abast, destins per voler ser

un poble entre el món, i no arraconat,
un estat natural, de terra on hi neix
el dret a decidir la nostra llibertat.

I una independència, i no una autonomia,

i totes les paraules, i no les repartides,
la de la gran pantalla i la de la justícia,
la paraula dels pares, la parlada i la escrita,
la paraula dels llibres, la paraula de l´ànima,
la paraula inventada, la paraula gestada,
la paraula solar, la paraula llunàtica,
la paraula banal, la paraula subtil.
La paraula mortal, la paraula de sempre,
la paraula del mall, la paraula innocent,
la paraula que mata, la paraula que estima,
la paraula del cos, la paraula de casa,
la paraula que cura, la paraula que cou,
la paraula que pica, la paraula ferida,
la paraula en les venes, la paraula en el cor,
la paraula desperta, la paraula del son.

IV


La nostra Llibertat i no la dependència,

i tots els nous camins i no cap via morta,
aquells que porten lluny, els que tornen a casa,
senders a la cultura, dreceres a la ciència,
trencalls imaginables, per boscos i muntanyes,
vies de riquesa en conceptes i en actes.

La nostra llibertat, no la constituïda,

la nostra llibertat i no la seva dèria
d´imperi caducat!

V


Amb oceans intactes, llibertat de tots els dies!

Fornim una bastida de persones lleials,
Integritat i Seny, per les causes del poble,
per mudar-nos la sang i créixer sense jou, ara!
Que cresqui l´herba a l´hort, que torni a la florida!



                                                                      Versos per la llengua.

 ANTONI TALTAVULL                              Cinquanta-una veus poètiques de Menorca

A l´esforçat professor

                                       
                                   A Enric Larreula, professor de català a Omnium
                                   Cultural de Barcelona en una època en què les
                                    classes s´havien de fer gairebé d´amagat, perquè
                                   el seu exemple ens mantengui ferms a no fer
                                   una passa enrere en la normalització de la Nostra
                                   llengua.


A tort i a dret filant l´ortografia,
del mot condret jutjàvem la cabòria,
fidels al seny i absents de la cridòria.
De bon començ: no porta accent dormia.

A cops valents tombàvem tota errada,
posar haver sense hac és fellonia;
d´aquell pronom, esmena´m la follia;
on és oberta posa-la-hi tancada.

Setge, fetge, metge…, oh so infernal;
el gerundi és paraula en te acabada;
corglaçat , l´escriurem amb ce trencada.
Ves que escrius! Ruc és nom d´un animal.

El mot compost, escriu-lo amb guionet
quan essa o erra vegis per senyal.
Ves viu com fas la forma adverbial
i el final de paraules com  paret !

L´accent dels mots ens balla ací i allà.
Quins aguts en duran?  Quins plans, també?
Els esdrúixols, de sempre: així ho sabré
i , en llegir, farem bo a pronunciar.

Col-legi fes-lo amb ela geminada,
com també aquarel-la (mes no ametla).
Ves alerta i no et fiquin dins la cel-la
Si escrius amb e final enamorada.

I així anàrem bastint, teula per teula,
el sostre de la casa inacabada
d´aquesta nostra llengua assaonada
per la parla de mestres com Larreula.



ANDREU BOSCH





SONET

Davallar del Món per pujar dalt s´Ase
i esperonar la Vida a cops d´Amor,
remugar adés perquè no trobes casa,
ni lloc, ni Déu, ni res, ni sí ni no.

Tenir El Rei d´Oros i no fer ni basa,
jugar amb la Mort i sortir perdedor,
i cantar i riure fent xiular l´espasa
contra el Temps, contra Tu, contra un fibló.

Compendre un Mag per escriure´n novel-les
de Dracs i Fades i Bruixes brutel-les
per prats i ribes de verdor esplendent...

Jo som Aquell qui en hores lluminoses
cerc veritats per esplugues polsoses
i tenc ardents el Cor i el Pensament.


                                             (del llibre 1er.PREMI i MOSTRA
                                             DE POESIA "JOAN BARCELÓ",
                                                                         Barcelona.1980)

PERE XERXA

D´entre les cendres

Travessant un bosc encès,
els que juguen amb la paraula
i que amb amor la conreen,
es sorprenen de trobar guerrers
que volen desfer la seva llengua.
Corpresos escolten
i, en la remor fresca del niu,
els revé el cant antic i etern del seu llenguatge.

Com diem, es diuen,
i estimant com estimen
totes les maneres de dir,
que són maneres de fer,
de respirar,
de viure...

No entenen els que volen
segar amb maligna eina
el seu instrument
amb esma fatal.

I creuen el foc.
I es cremen.

Més tard...
Renovats,
neixen de bell nou
de la cendra
ja transformats per la brasa
en defensors de la paraula,
del pensament,
del món.

De la vida.


JORDI ODRÍ                            Versos per la llengua


Et dic adéu, vell faroler del meu oracle,
tu ja no em cals aquesat nit en les tenebres:
a les palpentes no desig empaitar joies
i, expert mussol, sé caminar dins fosca amarga.

Et dic adéu, savi fecund, mestre de nafres,
tu m´has guiat aprofitant malastrugances
entre el rocams dels bells siurells que me cantaren
les aventures, dolces, de les verges.

Et dic adéu, home de bé, company de lladres,
lladres d´amor i de jardins de fruita verda:
fuig del silenci teu que avui m´angoixa,
car hi ha un silenci nou que m´assadolla.

Et dic adéu, oh vell company.

Company de nafres!


DAMIÀ BORRÀS                            Poemes amb adreça. Quaderns Xibau, 5.

L´ILLA D´ARGENT

Enmig del Mare Nostrum ajaguda,
girat el seu esguard vers l´Orient,
ibèric talaiot de solixent,
vigila la nostra illa benvolguda.

Castell de roca que la mar goluda
mossega dia i nit, l´illa d´argent,
els seus penyals arreu encara al vent,
que si ferm la combat no l´ha retuda.

Pobles innúmers han penjat sa terra,
fenicis, grecs, cartaginesos, Roma,
alarbs i, en temps moderns, França, Anglaterra...

Però l´illa d´argent els fou estranya
perquè el seu esperit i l´idioma
viuen tan sols de les amors d´Espanya.


JOAN TIMONER PETRUS

VENTALL D´IVORI

                                         -Son Xoriguer-


Escopinya dentada de rocam
que et plau de ser la més salvatge.
Tota la corba del teu arc dibuixes
entre els esculls més baixos que et cenyeixen.
Però t´encanta d´ésser diferent
perquè estens com un ventall d´ivori
curull de filigranes sense fi.
I t´escolpeix morbosa la marea
amb un vaivé dels rínxols d´ona brava;
ensems també es barreja el còsmic cel
amb l´aigua viva.
I així et va canviant sempre el color
com ho fa el savi i vell camaleó!



ANNA MARIA TICOULAT                           Maragdines.

LA MISSIVA



Allunyat de la terra lluminosa
en què el blau del cel i del mar l´envolta
m´arriba la missiva que m´envies
oh, bon amic, que el passat em recorda.

M´escrius en pla, ¡quins records més ferms
em vénen amb ta carta a la memòria!
quan corríem, jugàvem i rallàvem
amb la llengua estimada de Menorca.

La llengua menyspreada i perseguida
que parlaren, centúries endarrere,
glosadors amb estrofes enginyoses,
per tota l´illa, ribera a ribera.

Llengua de Menorca, la catalana
amb l´accent illenc, exclusiu, sonor,
que és com música tendra i casolana
i vincle de mediterrani amor.

Missiva dolçament embellidora
com una abraçada fraternal.
¡Quins records m´han portat eixes paraules
de Menorca i el seu rallar inmortal!



ARCADI GOMILA                                 Versos per la llengua

ARA ÉS EL TEMPS


Ara és temps
de lluita sens desmai;
de mirada destra
de descobrir l´enguany
en el boirós horitzó polític.

Ara és temps
de deslliurar-nos de la mordassa
que ens vol ofegar les paraules,
i fer-ne amb ella la fona
de la nostra indepen dència.
Brandem-la enèrgics:
que el mac contundent
vagi dret al cap
de l´invasor altiu i cridaner.

Ara és temps
de sant Jordi i de llança.
De no témer el drac;
d´aturar amb l´escut
l´escomesa de les seves urpades
i la fam devoradora que té
sobre la nostra llengua,
com d´una princesa abandonada.

Ara és temps
que la paraula
i les mans del poble
alcin talaiots i defenses.

Ara és temps
que la paraula del poeta
sigui certa i penetrant
com la sageta.

Ara és temps
d´esclat de noves primaveres.
Que els amples, aspres camps
conreats per n´Espriu
s´omplin de roselles.

Ara és temps
que ens refermem
en un temps que ja és nostre
i en un país que ja anem fent.

Ara és el temps.



JESÚS LLOMPART DÍAZ

FASHION


L´última moda-fashion
és fotre l´esperança.
Queda ridícul l´ànsia
d´alegres matinades.
Ja no es porten raons
per la llibertat.
Si qualcú té un gran somni
que l´estogi al calaix.
Qui porti confiança
i el gest de la bondat
tot just serà anacrònic.
La temporada és plena
d´il-lusions trencades,
fularsd d´estupideses
amb abrics de desgana.
L´estil nou es combina
amb la fe descreguda
el cap cot i a callar!
A més es fan descomptes
a tots els derrotats.


FRANCESC FLORIT NIN                Poemes i pintures. ILLANVERS 7 edició
CANÇÒ DE CRIDAR SANT JOAN QUE VENGUI



                     (La podem resar a tota hora
                     i els diumenges de matí
                    com just despunta s´aurora)



   ...Un botet, un bot
i sa somereta...
Tot, l´amo, tot, tot!
Oh, sa capadeta!

   Somriu el cel
a esclat de fosca.
Es cavall d´en Quel
sembla tenir mosca.
   Sa festa no és llosca
si hi ha una filleta
que li ve singlot
del "tot, l´amo, tot!"
i sa capadeta;
que li ve singlot
de por i d´alegria
veure com bullia
sa sang de filleta
sa cara més neta...

   Que en Bep s´esvaloti,
malacrianceta...!

   Cavall, cavalloti,
troti, troti, troti,
que sa somereta
ja crida davant
alegria gran
com despunta el sol
-tambor i fabiol-
que ve Sant Joan.



PERE XERXA         El Iris, Sant Joan 1977

BRUNYITS DE SOL I LLUNA



El pleniluni deixa caure estels
a l’illa de Menorca que recullen
aquests cavalls de pura sang autòctons
amb els cossos brunyits de sol i lluna.


Les cintes i els brodats donen un aire
noble a una festa que és més rutilant
que el firmament en una nit d’estiu
i és el màgic estel de Sant Joan.


Símbol que lluen els cavalls al front
i els cavallers proclamen l’art que mostren,
el refinament d’un espectacle únic
per la doma perfecta que exhibeixen.


Ciutadella esdevé el centre del món
que projecta el respecte d’una festa

que dibuixa una gala exuberant!



ANNA MARIA TICOULAT  

RITUAL ESOTÈRIC




S’aixeca el dia amb rajos lluminosos


que inflama aquest espai de foc etern

i el sol fa un ritual tan esotèric

que desperta els sentits de Ciutadella.

Destil-la l´aire un baf de flama viva

que enes envolta de gran il-lusió.

La sorra inunda places i carrers,

els cavalls de sang noble també dansen

als ritmes que els fa els cavallers,

i amb les gales de festa omplen de joia

els cors amb dinàstic protocol,

com un regal diví que ve del cel.

Ciutadellencs, tots a una amb una sola veu,

cantem amb força: Visca sant Joan!



ANNA MARIA TICOULAT

 
SANTJOANERES



  Matinet de Sant Joan,
el sol guaita, alba primera.
L´aigua riu, balla al terrat
i tremola la ribella.

  La barca de l´alegria
és arribada en el cor.
L´aigua de la mar somnia
l´arena pels carrerons.

  L´aigua del seny s´ha perduda,
ja no es valen ablucions.
Vida a la mort ha vençuda
la follia ho omple tot.

  Dins l´anella del cavall:
-Anem a fer caragols!
Qui nega que l´ordre fall?
La festa té uns protocols!

  I aquell home tan sabut,
de Sant Joan Doctor en Dret!
-Pols d´arxiu! No heu conegut
Mestre Josep Padet!

  Per esser caixer casat
travessa deu vels de Maies;
si no, ja ho demanaràs
a´s d´enguany, en Met Faies.


  S´al-lota riu i hi espera
tot des vespre de sant Joan,
tastar l´amor a sa vorera,
la set que no acaba mai...


  S´avellana buida fibla,
sa plena n´unta els queixals,
es gin esclata de riure
i es riure no fa cap mal.

  Totes les coses passades,
presents o que pressentim
per temps són fites posades
que a Sant Joan referim.



PERE XERXA
LA FESTA DE SANT JOAN


 La festa ciutadellenca
més popular i més vella,
la festa de Sant Joan,
el patró de Ciutadella.

 El cor del poble que esclata
en crits, en gresca i en balls.
Un gran batec d´alegria:
sol, rialles i cavalls.

 ¡Ai, antiga capital
de la terra menorquina!
Avui l´aire és més sonor,
la mar és més cristal-lina,
i tu, Ciutadella meva,
ets més pulcra i més llatina.

 Tot canta, canta per tu
amb joia i amb il-lusió.
Jo, que no sé fer res més,
te cant la meva cançò.


GUMERSIND RIERA
FOC TORNASSOLAT


El sol es lleva embolcallat de flames
i la llum vessa flaixos malva rosa,
mentre el gall canta la cançó ancestral
que proclama la festa: Sant Joan.


Les brides tensen l’harmonia esvelta
dels cavalls, atzabeges, que són símbol
d’aquella força oculta que arrossega
els cors a formar part del protocol.


El gin i llimonada corre arreu,
com un riu sinuós que abeura el joc
ardent dels caragols, sobre l’arena,
amb un núvol de joia i de suor.


La veu del poble anima esperonat
les proeses que ens fan els cavallers…


Amb foc tornassolat de passió!


ANNA MARIA TICOULAT
SA SOMERETA


Ase pacient i de bon veure;
Diríeu
que està absent de la festa
i que no es tem de res.
Jo, al manco, no li he sentit fer
cap bram.
Camina, camina, camina
i duu ses orelles plenes
de sons de tambor i fabiol.
Mesquinet,
com un escolanet davant de tot
de la processó,
obre pas i enceta la bulla
dels altres.
No sap res del què és la festa. Ni ne fa.
Açò sí!
Si deixàssiu que ell sonàs es fabiol,
estigau-ne segurs,
no sonaria "por casualidad". 
                                            Juny del 1981


ANTONI DEIG                      O, Menorca!
LA NAU PIRATA


                              A mon amic Joan
                             Timoner; fraternalment



En aquesta nit de plata
navega la nau pirata
envers les aigües d´Orient,
formosa, blanca, lleugera,
damunt la nau riallera
tot just rissada pel vent.

La lluna plena, argentada,
envia amb una besada
llum i cel, caricia i vers,
endins les penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
dels pirates mariners.

Enfora... Allà molt enfora,
la veu d´una pescadora
recita un romanç d´amor.
A prop, els llavis tancats,
tots els rems acompassats
rompent l´aigua en dolç remor.

Vogau, vogau, mariners,
vogau, vogau, fornellers,
que la nina que cercau
resta orfa d´alegría,
que se mor de melangia
tancada dins un palau.

Avant, avant, que la fada
fa temps que guarda encantada
entre ensomnis i entre brumes
la polida presonera,
la donzella fornellera
més blanca que les escumes.

Vespre de penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
d´aquets pirates donzells,
qui, a la fada marina,
han de furtar-li la nina
més xamosa de Fornells.



GUMERSIND RIERA 

(Aquesta poesia ha estat musicada per Dominico Bellissimo)
OH SOL!...


Sol, abeura´m de ta claror;
Sol, il-lumina els meus passos;
Que de ta llum, la resplendor,
Els pensaments me fongui, baixos.

De mon camí, per l´aspra via
A on hi creixen sols abatzers
Sempre trobar, mon cor voldria,
Els teus raigs sol, clars, riallers.

Que cruels punxin llargues espines
An els meus peus sense pietat!...
Si a ma pensa tu il-lumines
De viva llum i claredat.

Sol, abeura´m de ta claror
Tant a l´istiu com a l´hivern,
Fins que me cegui la resplandor,
En l´altre viure, del Sol Etern.



ROSA GORNÉS ALOY

NOBLE BÍSTIA


Solcares ànimes a caramull
i el carrerany t’obrires amb eufòria;
camí d’elogis, galop de reüll
i un ‘clic’ d’anella i asta, guardó i glòria.
Il•lusió impregnada, sang que bull !!
Tarda foscant, camí cap a la Història


Fou ensortilla primera i darrera
i és el record des Pla qui ara t’acull.
Amb verda canya i de plata cullera,
tranquil reposa tot reblert d’orgull.


‘Walter’ de nom, gesta santjoanera !!
Bístia Noble de Binigafull.




Bep Joan Casasnovas
Sant Joan 2005





 Enllaç al poema NOBLE BÍSTIA, recitat per Bep Joan Casasnovas


          

                                                    Festes de Sant Joan
                                                    a Ciutadella.

                              I

                      S´ANUNCI

Do, si, la, do...
do, do, si, la...

Canvi de to!

Fa, mi, re fa...
fa, fa, mi, re...
LA, sol, fa, la...
La, la, sol, fa...

Tant me fa!

I si vols,
deixa es fabiols
i agafa es tambor:
do, do, do, do, do.

I amb açò,
hi afegeixes es macer
i sa Junta de Caixers
i s´homo d´es be
i un be!

que voltin i revoltin
per ses places i carrers
amb sortida i amb entrada
 de ses cases i palaus,
tens sa festa començada!
Visca sempre Sant Joan!


                        II

               ES DISSABTE

Comença amb un got
-Sant Joan, idò,
que no en beguin massa!-

Després, a sa plaça
i a uns quants carrers,
s´arena s´ha estès.

Toquen ses campanes
a migdia en punt,
i ses avellanes
ja tens en un munt.
Sa cosa  ja és llesta
comença sa festa!
Que calli es poeta,
que ralli tothom.
i sa somereta,
tambor i fabiol
eixamplin es rotlo
per fer es caragol,
per fer sa pregària.

I en pondre´s el sol
sa festa tot d´una
recobra vigor.

S´ho mira la lluna
des de dalt de tot.


             III

            LA FESTA

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
agaf avellanes
per poder tirar.
Passen ses al-lotes,
passen ets al-lots,
passen ses carotes
passen massa gots.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
caragols que vénen,
caragols que van.
Passa es senyor batle,
passen regidors,
passen i traspassen
joves i majors.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
anam cap a missa
a la catedral.
Passa el senyor bisbe,
junta de Caixers
i sa capellna
"Ite, missa est".

Avui és la festa,
sant Joan la fa,
tots corren i corren
cap a baix as Pla.
Passa sa musica,
passen cavallers
passen ensortilles
per qui ho fa més bé.

Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
bones corregudes
que s´acaben ja.
Passa sa beguda
Passa Sant Joan
i ses nostres festes
que ja tornaran.


              IV

      LA COLARSEGA

Ai!, Sant Jaonet!
Qui farà es sobec?
Ara, tothom dorm,
ara, quina son!
L´aigua de la mar
ens despertarà!

I fins l´any que ve!
S´acaba es clixé.


                                Juny del 1980


ANTONI DEIG