VENTALL D´IVORI
-Son Xoriguer-
Escopinya dentada de rocam
que et plau de ser la més salvatge.
Tota la corba del teu arc dibuixes
entre els esculls més baixos que et cenyeixen.
Però t´encanta d´ésser diferent
perquè estens com un ventall d´ivori
curull de filigranes sense fi.
I t´escolpeix morbosa la marea
amb un vaivé dels rínxols d´ona brava;
ensems també es barreja el còsmic cel
amb l´aigua viva.
I així et va canviant sempre el color
com ho fa el savi i vell camaleó!
ANNA MARIA TICOULAT Maragdines.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada