Ditirambe

Veure’t despertar
encara sota l’efecte del somieig
amb cabells que susciten electricitat,
despullada, dansant embogida
el ritual de l’albada
quan tot just els déus encara badallen.
Despertes el món,
tu, que ets la dona circular
mantinguda en l’infinit
i em fas estremir
en cada moviment espasmòdic,
com si jo només fos aparença.
Arriba el ditirambe
i t’arrossegues en el jaç
com si en un acte brutal d’entusiasme,
en la màxima inspiració divina,
et llancessis rodant per les muntanyes
fins arribar al crit vermell
del foc que canta el cor
revelant la paraula tràgica
i convertint l’univers
en un únic i creador, vital, orgasme.

EDGARD ALEMANY    .  Funàmbuls de llum, 2009

Cap al tard

De la llum del capvespre
he segrestat l’amor,
una flor d’aroma buit
que he escopit al món
en forma d’esquelet de papallona. 
Davant les coses he afirmat:
sóc subjecte enamorant
i he pelat patates al balcó
després d’haver expirat 
totes les Llunes del Mediterrani. 

EDGARD ALEMANY

Calesfonts

           Onde a terra se acaba é o mar começa
                     Luís de Camões

Ha arribat el Sol
acompanyat dels nostres somriures,
d’on es veia allà on acabava
el món, qui sap si és d’on
comença. Que allà dalt trobem
la porta d’Eos i s’escampa
l’escalfor. Mar i més mar
que abraça el passeig de roques
i fustes on podríem esculpir
cada gest, cada mirada, allí
on el temps s’atura. Aigua i somnis
que no troben anclatges,
com si entréssim en aquells quadres
de perforador silenci i eternes platges.
Llum més enllà de la foscor
i el moviment, petit i tímid.
Aquí no passen les hores,
només se sent el llenguatge del vent.

EDGARD ALEMANY.  Calidoscopi

Trànsit

El senyor, l’oracle del qual està a Delfos, ni parla ni oculta res sinó que es manifesta per senyals.
            HERÀCLIT


M’elevaré a l’esfera mística
i mistèrica,
a través de la paraula errant,
miraré la Sibil·la als ulls,
drogats, desposseïts;
enèrgic, escopiré a l’ombra d’Apol·lo
i n’extrauré poesia de tota aquesta 
follia profètica.
Finalment, 
em despertaran, prosaic,
estirat a l’ombra del temple,
tapat amb la llarga barba blanca,
xiuxiuejant:

- Orfeu, Orfeu....

EDGARD ALEMANY

Menorca blues

Quan s’obre la nit,
plena,
la ciutat que és una sola
queda absorta
entre fonema i fonema.
Què dius?
Rius en cada nota.
Camín amb la sordina posada
cap a la llibertat,
cendres a l’horitzó
de vermell vertical
i un blues verbal
que m’ajuda a articular
la llengua, suau,
suau, suor.
De nit i endins,
que la ciutat és una
i sola i es pinta
i balla, aquest jazz
dissonant que queda penjat
en el darrer acord
de la matinada.

EDGARD ALEMANY

LLENGUATGE

Si la paraula és absència
la poesia és un món de solituds.

EDGARD ALEMANY 
 Funàmbuls de llum, 2009

NO - RES

Anular-se a un mateix,
cosa pròpiament cristiana.
Defugir de les barreres,
mastegar el vici,
escopir el mal,
trepitjar la terra
- mort -
nihilisme intern.


EDGARD ALEMANY

MÀGIA

El cor tancat al puny,
un mocador el tapa.
L'altra mà.
Color blanc.
Vola el colom en l'aire.

EDGARD ALEMANY  .  Calidoscopi

ESCULTURA


"No intenteu  trobar el pensador
entre la moral!"
Ell defuig el pensar futur,
és de pedra.


EDGARD ALEMANY  Calidoscopi .  Premi Art Jove de Poesia 2007

CIUTAT

Ho posarem tot en una bossa nova,
quan el cel es pinti de blues,
ja zzaps, avui...
és un dia amb els mitjons mullats.

EDGARD ALEMANY  Calidoscopi

TRES PUNTS

Vull dir-te tantes coses,
que ho deixaré
en un etern etcètera.

EDGARD ALEMANY   Calidoscopi

SECRET

No et moguis,
i si arribés algú?
Remoreja el vent, les olors, l'estrella.


EDGARD ALEMANY      Calidoscopi
        Premi Art Jove de Poesia  2007

MICO CÒMIC


Amb les mans a la butxaca f
aig de mico quan no toca,
llons li cant a la llunarda
lo suau que és la garota.

Que canti,
que canti:
l’espina
més fina
de totes
les sotes
no pica
i és rica,
fa caure
no jaure
i vinga
que dringa
la llenga.
Merenga!

Jo’t faré d’aljub i traca
de ressaca que no és poca
i no tanta, tant te carda
que no faci lo que em rota?

Que faci
que faci:
que só
cançó,
lladruc
caduc,
sang-
raït,
trama,
l’essa
que adreça a
ningú,
vudú,
dolor,
l’odor.

Si he per casa un talaiot,
la tramoia, la politja,
la iaiona que fa mitja,
mon llinatge és l’indiot.
No en té,
si n’é:
et puc
fer un truc
jo sol,
no dol,
en sec
te frec
l’amígda-
la al llit de cautxú.
Vols xo-
rigué?
Rigué.

Si et verberen març i llac
és que arrib demà i a sac.


EDGARD ALEMANY

  POCA COSA

                                                                              “e no m’o pretz una formitz, 
                                                                                             per Saint Marsau!” 
                                                                                           Guilhem de Petitieu



Jo no us diré qui sóc
tampoc de qui m’enduc a jóc 
car la meva ombra és la del boc: 
boca de llamp, 
ample de mal; menj fins el moc
sens tenir fam.

Ningú té clar ben bé si sóc a 
propet de mar pel sol en joca 
o a frec de tu per com t’emboca
amb jo el foscam. 
Des del més fondo de la moca 
ens dam al mam.

Damunt del cap m’hi trob un troc 
d’on m’ix un roc que no té lloc 
enlloc i el moc com un manyoc 
que ni fa un gram, 
avam si ja a les 3 ho cloc 
i anam fent tram. 

Desfilarem tots sols la troca 
perquè no toca fer la lloca 
i ben posada la manyoca 
irem boscam 
endins buscant on és la cloca
que enroca l’ham. 

Davant del foc que tot ho cou, 
que tot ho mou sense dir prou, 
hi ha el món sencer per fer-ne brou 
o potser un ram 
o millor un xou 
que el pagui el sou 
de tots al camp. 

Però el teu front cobert de rou 
em mostra l’or del fons del pou 
car el teu cos és quasi jou
de tant que l’am. 
Saps el meu tors lo tou que fou? 
Ara és rocam. 

Ningú s’escapa de la roua 
anc que siguem davall la poua - 
es veu que el savi major ho ha 
dit amb greu bram. 
Qui em vindrà a treure de la foua? 
Ton mamellam. 


Exagerat, tot ple de flama, 
em veureu seure al sostre en rama 
i sense fama - ni ma mama 
m’apama un pam! 
Sols vull la cama, caram, que ama 
i fa foc, flam.


EDGARD ALEMANY

ANTROPOÈTICA


He menjat terra, 
he begut pluja, 
he plorat sal.
L´home no és home
ni mesura, ni ésser.
És verdor,
una verdor pastosa i amarga,
tan poc pràctica 
com especulativa.
No vull llegir,
no vull escriure
i tot aixó, només,
per arribar a trobar
el poema.

EDGAR ALEMANY

MATÍ


I no despertar.
Només cinc minuts més.
Escalfor, seguretat.
Ens veiem entre somnis.


EDGAR ALEMANY

MENORCA


Paradís
somni
i desencís.


EDGAR ALLEMANY

       CALESFONTS

Onde a terra se acaba é o mar começa Luís de Camões Ha arribat el Sol acompanyat dels nostres somriures, d’on es veia allà on acabava el món, qui sap si és d’on comença. Que allà dalt trobem la porta d’Eos i s’escampa l’escalfor. Mar i més mar que abraça el passeig de roques i fustes on podríem esculpir cada gest, cada mirada, allí on el temps s’atura. Aigua i somnis que no troben anclatges, com si entréssim en aquells quadres de perforador silenci i eternes platges. Llum més enllà de la foscor i el moviment, petit i tímid. Aquí no passen les hores, només se sent el llenguatge del vent. EDGAR ALEMANY

LLENGUATGE


Si la paraula 
és absència
la poesia és un 
món de solituds.


EDGAR ALEMANY

OCÀS


He vist el Sol posar-se
en els teus ulls, 
deixa que m´hi
escalfi les mans
en la teva mirada.


EDGAR ALEMANY