MICO CÒMIC


Amb les mans a la butxaca f
aig de mico quan no toca,
llons li cant a la llunarda
lo suau que és la garota.

Que canti,
que canti:
l’espina
més fina
de totes
les sotes
no pica
i és rica,
fa caure
no jaure
i vinga
que dringa
la llenga.
Merenga!

Jo’t faré d’aljub i traca
de ressaca que no és poca
i no tanta, tant te carda
que no faci lo que em rota?

Que faci
que faci:
que só
cançó,
lladruc
caduc,
sang-
raït,
trama,
l’essa
que adreça a
ningú,
vudú,
dolor,
l’odor.

Si he per casa un talaiot,
la tramoia, la politja,
la iaiona que fa mitja,
mon llinatge és l’indiot.
No en té,
si n’é:
et puc
fer un truc
jo sol,
no dol,
en sec
te frec
l’amígda-
la al llit de cautxú.
Vols xo-
rigué?
Rigué.

Si et verberen març i llac
és que arrib demà i a sac.


EDGARD ALEMANY

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada