D´entre les cendres

Travessant un bosc encès,
els que juguen amb la paraula
i que amb amor la conreen,
es sorprenen de trobar guerrers
que volen desfer la seva llengua.
Corpresos escolten
i, en la remor fresca del niu,
els revé el cant antic i etern del seu llenguatge.

Com diem, es diuen,
i estimant com estimen
totes les maneres de dir,
que són maneres de fer,
de respirar,
de viure...

No entenen els que volen
segar amb maligna eina
el seu instrument
amb esma fatal.

I creuen el foc.
I es cremen.

Més tard...
Renovats,
neixen de bell nou
de la cendra
ja transformats per la brasa
en defensors de la paraula,
del pensament,
del món.

De la vida.


JORDI ODRÍ                            Versos per la llengua