Et dic adéu, vell faroler del meu oracle,
tu ja no em cals aquesat nit en les tenebres:
a les palpentes no desig empaitar joies
i, expert mussol, sé caminar dins fosca amarga.

Et dic adéu, savi fecund, mestre de nafres,
tu m´has guiat aprofitant malastrugances
entre el rocams dels bells siurells que me cantaren
les aventures, dolces, de les verges.

Et dic adéu, home de bé, company de lladres,
lladres d´amor i de jardins de fruita verda:
fuig del silenci teu que avui m´angoixa,
car hi ha un silenci nou que m´assadolla.

Et dic adéu, oh vell company.

Company de nafres!


DAMIÀ BORRÀS                            Poemes amb adreça. Quaderns Xibau, 5.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada