OH SOL!...


Sol, abeura´m de ta claror;
Sol, il-lumina els meus passos;
Que de ta llum, la resplendor,
Els pensaments me fongui, baixos.

De mon camí, per l´aspra via
A on hi creixen sols abatzers
Sempre trobar, mon cor voldria,
Els teus raigs sol, clars, riallers.

Que cruels punxin llargues espines
An els meus peus sense pietat!...
Si a ma pensa tu il-lumines
De viva llum i claredat.

Sol, abeura´m de ta claror
Tant a l´istiu com a l´hivern,
Fins que me cegui la resplandor,
En l´altre viure, del Sol Etern.



ROSA GORNÉS ALOY

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada