A LES DUES, DISSABTE


Els alens es toquen,
bull la sang,
la suor no espera.
Són molts segles que ens avalen.
Esvalot, qualque conat de cançó.
Arriba el missatger
en una bístia regirada.
Desmunta inexpressiu.
Respecte. Pas!
Supera el brogit de l’entrada.
Amunt l’escala.
Permís.
I un toc de tambor esbrella el silenci
mentre es comença a sentir
tot un poble en erupció.


SERGI CLEOFÉ