Ruta del no-res 

Em fondré per la ruta del no-res 
com un ocell que es perd en la distància, 
travessaré la nuvolada blanca 
contra tota ventada del garbí. 

En l’escalada sideral m’espera 
un rusc de pau d’un blau intens 
que apaivaga la set de l’esperit 
com un bàlsam de pura transcendència. 

Navegaré aquest cel vers l’infinit 
lleugera fins i tot ben despullada 
de la carga del món que em crucifica 
malgrat la sort fiblant d’escriure el vers. 

Seré una mota renovada dins 
la sorda quietud del mut no-res!


ANNA Mª TICOULAT