Aigua de poemes 


Mares cansades del dolor 
de l’amor romput. 
Dones dormides al racó perdut de la llar. 

Cents de poemes escrits als seus rostres, 
als miralls esmorrellats, 
als vidres de finestres tancades. 

Les gotes d’humitat els desfan, 
aigua de poemes, cauen al terra. 

Unes mans petites juguen amb les 
paraules desfetes. 
Dibuixant cercles cristal·lins 
il·luminats per la foscor d’una espelma, 
quasi fosa, flama viva de paraules callades. 

Al matí s’omplirà d’aigua el paper 
esperant l’arribada del demà. 
Hi haurà, encara, poemes als vidres 
acaronats, desdibuixats, per infants transparents.


CARME CLOQUELLS TUDURÍ