No sé si és aquell do d’antiga praxi
o és la inspiració real del jo
que resta amb un embruix irresistible
que em fa escriure al paper els nus sentiments
o és la inspiració real del jo
que resta amb un embruix irresistible
que em fa escriure al paper els nus sentiments
i em fiblen aquest cor esvalotat.
La passió que sento per escriure
és molt superior a la voluntat
que em mana aquesta tasca creativa.
La passió que sento per escriure
és molt superior a la voluntat
que em mana aquesta tasca creativa.
En l’alba del meu segle fascinant
he sentit una veu que em crida muda
i m’arrossega a l’abisme mitològic
de l’ahir que m’atreu amb força viva.
he sentit una veu que em crida muda
i m’arrossega a l’abisme mitològic
de l’ahir que m’atreu amb força viva.
Un imperi ancestral que mai no mor
i viu amb el regust de conquerir
i viu amb el regust de conquerir
noves ments per seguir la seva màgia!
ANNA MARIA TICOULAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada