SONET A LA NAVETA DELS TUDONS


Nau ancorada en mar de terra plana,

navega sobre els segles, sota el vent;
tant és si fa mestral com tramuntana:
ella acarona el rumb devers ponent.
Nau sense pal ni vela de messana,
ben nua i capgirada eternament;
sense timó ni quilla, el buc silent
ens parla, enmig d’un clos, amb veu llunyana.
No atura el seu viatge a l’infinit
portant uns esperits a l’Esperit
i fent pel cel la ruta inconeguda.
Però en la quietud que tanca al fons,
hi volen, invisibles, els tudons,
que ens diuen tot l’ignot amb l’ala muda.


ANNA MARIA TICOULAT




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada