LA POBRE CITA
El mestral sega la sorra
de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.
La tarda, que mai no acaba
viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada