LA POBRE CITA


El mestral sega la sorra

de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.

La tarda, que mai no acaba

viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.


GUMERSIND GOMILA                 La sorra calenta.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada