MATÍ


Cada cosa va fent el seu camí;
així se´n va la nit i el jorn arriba.
Surt el sol per a tu i per a mi,
per a l´herba i el bou, per a la griva.


Hom es lleva amb el cor alleugerit,
i, en obrir la finestra, l´ull es posa,
com l´abegot en el fonoll florit,
en el vilatge pintadet de rosa.


La mar, avui, és de color de mar,
i al lluny del lluny, en la blavor planera,
hi ha coses blanques que no sap l´esguard
si són gavines, veles o escumera.


I quin encant que té el matí d´estiu!
La sang es torna dolça dins les vens.
La vida és una noia que et somriu
i se t´emporta pres entre ses trenes.



GUMERSIND GOMILA           El mirador. La sorra calenta.