TORRE DE FORNELLS (2)

 Ara que el vent per fi
ha fet dens el silenci
lleuger de la badia,
mentre els teus ulls es posen
sobre la llum exsangüe
de l’alta nit que arriba,
sents que et manca el desig
que habitava els paratges
més inhòspits de l’ésser.
Mira com aquest opi
que t’envaeix i et guanya
és un temps aturat,
la percepció tan sols
que pots retenir el temps
com un falcó la presa,
és vida encimbellada
entre els murs vigilants
d’aquesta torre antiga,
un cercle clos, elemental,
que es dreça a la defensa
de bàrbars traïdors,
de les pors més profundes,
la temença del buit
que s’estremeix en l’ombra,
com el raig de la lluna
reflectit en les ones
rompent contra la Mola.

PERE GOMILA