PRESÈNCIA



Encara pens com hauria viscut
el teu estiu. Hi ha un bot immens de temps,
hi ha un munt feixuc de vida en altres braços
entre aquests dos instants. Ara el teu cos
és un espai magnífic d'abundor
i és expert el pler que hi descobresc
quan m'hi enfonso poruc com en el mar
de cantaires antics.
Aquests versos eixuts no poden, però,
alçar aquell cant superb que tu potser
hauries esperat als anys fidels
de suportar el desig d'algun gaudi secret.
Ara tots dos sabem la llarga queixa
d'allò que cap dels dos no ha pogut ser,
com tants de versos que t'he escrit, inútils
a dibuixar la lluminosa joia
del teu cos retrobat en el caliu
del goig ocult als ulls impertinents
que espien a la nit l'espurna roja
del tremolor tel·lúric.
Al capdamunt, potser,
restarà tot entre llençols furtius
i un crepuscle brutal mantindrà el vent
dels espectres vençuts amb la suor
del cos despert frec a frec del deliri.

PERE GOMILA     Els colors de l'edat.