SONET

Si ara fóssem al temps de la cavalleria,
quan el cop de la llança era l'alta raó,
armat de totes armes, jo seria campió
de la Nostra Senyora, de la Verge Maria.

Al pitral i a l'escut son Nom hi portaria
i mon lema seria sa sublim Concepció;
tots los llors que guanyàs amb aquesta faisó,
al peu del Pilar Sant llavors los hi duria.

Mes si per ma dissort o si per ma feblesa
vençut caigués un jorn amb lo cor traspassat,
mos llavis sostindrien de la seva puresa

el misteri augustíssim, i amb mon darrer esguard
i la mà sobre el pit, de ma sang abeurat,
amb mon últim sospir li faria escomesa.



ÀNGEL RUIZ I PABLO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada