GORG D'OMBRA

Cal tornar a sembrar mots.
Pel quadern escolar hi ha vestigis d’un vent que vivia els penyals i besava amorós entre els
arbres les muses dorments que abillades de llum somniaven els versos d’Horaci.
Virgili no ha mort.
La clepsidra ha perdut tota l’aigua i els llors assecats m’han servit per fer foc i cremar les
deixalles que, brusc, esquitxat de quitrà, gemegós el mar gita.
Ja no hi ha res sagrat.
Des de l’hort on escric veig el boxc enllunat i sol·lícit intent refer l’illa que abraç en un íntim
deler de bellasa i quietud.
Mentre cant enronquit el seu cos requejat, en filera, pel full, abaltits i malalts, plens de pena i
rancor, passen faunes que fugen.


PONÇ PONS