Presoner d'esborrancs

La mandràgora creix i murgona giscant dins el bosc on hi ha petges ardents d’unicorn.
Sóc amb ploma i espelma a Macaret i escric.
Presoner d’esborrancs . . . la foscor no enlluerna espriunca la imatge dels nobles xiprers ni el
somriure postís de sirenes m’encanta o em tempten els pàl·lids honors del llorer.
He tornat del dolor per besar l’alegria.
Arrelat a la sang, estimat, oprimit, tot el meu patrimoni és un verd dictionari.
Apilats a les golfes dorments de la infància, amb ditades de verges, llustrosos, daurats, breviaris
que s’omplen de pols, catecismes, novenes, manuals d’ajudar a ben morir-se llangueixen
i, amb faltes, escrits en l’asprosa pell de calç del temps hi ha versos, enquimerats i
horàcics, que la humitat esborra.

Ponç Pons