FLORS DE PEDRENY
Consirós i sense remor través sendes pedregoses
de pols vermella i de tramuntana costeruda
amb còdols que em fan suar els genolls que xisclen 
entre viaranys de rierol eixut i llenegadís
on neix ufana i altiva una daura blanca
revoltada i rebel de brides verdes primerenques
que enlluernen el meu pas vers cels inèdits

Fuig de malsons i càntics de guerra
que sacsegen terres humiliades a cops de mort
d’homes que rebenten vides amb armes d’ignomínia
que indignen Déu i fan la història malparida

De jove vaig sentir de nit els sons d’ocells armats
que bombardejaven l’ Irak sagnant famílies de bé
L’odi empelta odi i l’amor sembra llavors d’estima
d’ençà el pobret d’Assís en feu un càntic
Mentre a l’ Irak les costeres del mal es reblaneixen
avui la infàmia té nom de poble sirià
un país despullat de dignitat i de pau
on el plor dels infants eixuguen la vergonya humana
Entre pedres clots i bonys reneix la verdor
de pobles i nacions que reclamen queviures
Pensatiu reprenc un coster on despunta un somrís
el ressò d’un oblit que ompl d’esperança
d’aquest món cruel caduc i sofrent
i malgrat les petjades vils de l’home
flors de pedreny reneixen cada dia

GUILLEM FERRER MONJO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada