EN HORA DE MATINES

Afinats els cants de la salmòdia
m’endins en un recer silenciós
on Déu eixampla el cor 
i planta tendals d’estada

De suau melodia i notes en major
batega l’arpa entre els meus dits
entonant el salteri de ma vida
himnes i càntics de ressò íntim

La teva lletra transcendeix quaderns
es colga com llavor en solc d’ànima
i espera entre crits d’angoixa fosca
els plors de glòria i de rialla joiosa

En hora de matines monacal
els versos solquen la llum naixent
les cordes traspuen de primera llum
com el trobador canta a l’estimada

Instants que s’allunyen del sens sentir
on el no res es buida d’insignificances
de foteses mesquineses i disbauxes
i la llengua dóna pas a la contemplació

Que n’és de bell el cant dels àngels
que acarona el son dels infants
somriu en el rostre dels pobres
i fa agre el plat dels sadolls

Visc moments sense ànsia de grandesa
de coses massa altes per a mi
en mantenc en un pau humil
com el fill ajagut a la meva falda

Sospirs de felicitat trenquen l’alba
i el benedictus omple la vall del nou dia
Beneït sigui el Senyor, l’Adonai d’Israel!
El Déu de la meva ciutadella promesa.

GUILLEM FERRER MONJO