RITUAL ESOTÈRIC
S’aixeca el dia amb rajos lluminosos
que inflama aquest espai de foc etern
i el sol fa un ritual tan esotèric
que desperta els sentits de Ciutadella.
Destil-la l´aire un baf de flama viva
que enes envolta de gran il-lusió.
La sorra inunda places i carrers,
els cavalls de sang noble també dansen
als ritmes que els fa els cavallers,
i amb les gales de festa omplen de joia
els cors amb dinàstic protocol,
com un regal diví que ve del cel.
Ciutadellencs, tots a una amb una sola veu,
cantem amb força: Visca sant Joan!
ANNA MARIA TICOULAT
SANTJOANERES
Matinet de Sant Joan,
el sol guaita, alba primera.
L´aigua riu, balla al terrat
i tremola la ribella.
La barca de l´alegria
és arribada en el cor.
L´aigua de la mar somnia
l´arena pels carrerons.
L´aigua del seny s´ha perduda,
ja no es valen ablucions.
Vida a la mort ha vençuda
la follia ho omple tot.
Dins l´anella del cavall:
-Anem a fer caragols!
Qui nega que l´ordre fall?
La festa té uns protocols!
I aquell home tan sabut,
de Sant Joan Doctor en Dret!
-Pols d´arxiu! No heu conegut
Mestre Josep Padet!
Per esser caixer casat
travessa deu vels de Maies;
si no, ja ho demanaràs
a´s d´enguany, en Met Faies.
S´al-lota riu i hi espera
tot des vespre de sant Joan,
tastar l´amor a sa vorera,
la set que no acaba mai...
S´avellana buida fibla,
sa plena n´unta els queixals,
es gin esclata de riure
i es riure no fa cap mal.
Totes les coses passades,
presents o que pressentim
per temps són fites posades
que a Sant Joan referim.
PERE XERXA
Matinet de Sant Joan,
el sol guaita, alba primera.
L´aigua riu, balla al terrat
i tremola la ribella.
La barca de l´alegria
és arribada en el cor.
L´aigua de la mar somnia
l´arena pels carrerons.
L´aigua del seny s´ha perduda,
ja no es valen ablucions.
Vida a la mort ha vençuda
la follia ho omple tot.
Dins l´anella del cavall:
-Anem a fer caragols!
Qui nega que l´ordre fall?
La festa té uns protocols!
I aquell home tan sabut,
de Sant Joan Doctor en Dret!
-Pols d´arxiu! No heu conegut
Mestre Josep Padet!
Per esser caixer casat
travessa deu vels de Maies;
si no, ja ho demanaràs
a´s d´enguany, en Met Faies.
S´al-lota riu i hi espera
tot des vespre de sant Joan,
tastar l´amor a sa vorera,
la set que no acaba mai...
S´avellana buida fibla,
sa plena n´unta els queixals,
es gin esclata de riure
i es riure no fa cap mal.
Totes les coses passades,
presents o que pressentim
per temps són fites posades
que a Sant Joan referim.
PERE XERXA
LA FESTA DE SANT JOAN
La festa ciutadellenca
més popular i més vella,
la festa de Sant Joan,
el patró de Ciutadella.
El cor del poble que esclata
en crits, en gresca i en balls.
Un gran batec d´alegria:
sol, rialles i cavalls.
¡Ai, antiga capital
de la terra menorquina!
Avui l´aire és més sonor,
la mar és més cristal-lina,
i tu, Ciutadella meva,
ets més pulcra i més llatina.
Tot canta, canta per tu
amb joia i amb il-lusió.
Jo, que no sé fer res més,
te cant la meva cançò.
GUMERSIND RIERA
La festa ciutadellenca
més popular i més vella,
la festa de Sant Joan,
el patró de Ciutadella.
El cor del poble que esclata
en crits, en gresca i en balls.
Un gran batec d´alegria:
sol, rialles i cavalls.
¡Ai, antiga capital
de la terra menorquina!
Avui l´aire és més sonor,
la mar és més cristal-lina,
i tu, Ciutadella meva,
ets més pulcra i més llatina.
Tot canta, canta per tu
amb joia i amb il-lusió.
Jo, que no sé fer res més,
te cant la meva cançò.
GUMERSIND RIERA
FOC TORNASSOLAT
El sol es lleva embolcallat de flames
i la llum vessa flaixos malva rosa,
mentre el gall canta la cançó ancestral
que proclama la festa: Sant Joan.
Les brides tensen l’harmonia esvelta
dels cavalls, atzabeges, que són símbol
d’aquella força oculta que arrossega
els cors a formar part del protocol.
El gin i llimonada corre arreu,
com un riu sinuós que abeura el joc
ardent dels caragols, sobre l’arena,
amb un núvol de joia i de suor.
La veu del poble anima esperonat
les proeses que ens fan els cavallers…
Amb foc tornassolat de passió!
ANNA MARIA TICOULAT
El sol es lleva embolcallat de flames
i la llum vessa flaixos malva rosa,
mentre el gall canta la cançó ancestral
que proclama la festa: Sant Joan.
Les brides tensen l’harmonia esvelta
dels cavalls, atzabeges, que són símbol
d’aquella força oculta que arrossega
els cors a formar part del protocol.
El gin i llimonada corre arreu,
com un riu sinuós que abeura el joc
ardent dels caragols, sobre l’arena,
amb un núvol de joia i de suor.
La veu del poble anima esperonat
les proeses que ens fan els cavallers…
Amb foc tornassolat de passió!
ANNA MARIA TICOULAT
SA SOMERETA
Ase pacient i de bon veure;
Diríeu
que està absent de la festa
i que no es tem de res.
Jo, al manco, no li he sentit fer
cap bram.
Camina, camina, camina
i duu ses orelles plenes
de sons de tambor i fabiol.
Mesquinet,
com un escolanet davant de tot
de la processó,
obre pas i enceta la bulla
dels altres.
No sap res del què és la festa. Ni ne fa.
Açò sí!
Si deixàssiu que ell sonàs es fabiol,
estigau-ne segurs,
no sonaria "por casualidad".
Juny del 1981
ANTONI DEIG O, Menorca!
Ase pacient i de bon veure;
Diríeu
que està absent de la festa
i que no es tem de res.
Jo, al manco, no li he sentit fer
cap bram.
Camina, camina, camina
i duu ses orelles plenes
de sons de tambor i fabiol.
Mesquinet,
com un escolanet davant de tot
de la processó,
obre pas i enceta la bulla
dels altres.
No sap res del què és la festa. Ni ne fa.
Açò sí!
Si deixàssiu que ell sonàs es fabiol,
estigau-ne segurs,
no sonaria "por casualidad".
Juny del 1981
ANTONI DEIG O, Menorca!
LA NAU PIRATA
A mon amic Joan
Timoner; fraternalment
En aquesta nit de plata
navega la nau pirata
envers les aigües d´Orient,
formosa, blanca, lleugera,
damunt la nau riallera
tot just rissada pel vent.
La lluna plena, argentada,
envia amb una besada
llum i cel, caricia i vers,
endins les penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
dels pirates mariners.
Enfora... Allà molt enfora,
la veu d´una pescadora
recita un romanç d´amor.
A prop, els llavis tancats,
tots els rems acompassats
rompent l´aigua en dolç remor.
Vogau, vogau, mariners,
vogau, vogau, fornellers,
que la nina que cercau
resta orfa d´alegría,
que se mor de melangia
tancada dins un palau.
Avant, avant, que la fada
fa temps que guarda encantada
entre ensomnis i entre brumes
la polida presonera,
la donzella fornellera
més blanca que les escumes.
Vespre de penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
d´aquets pirates donzells,
qui, a la fada marina,
han de furtar-li la nina
més xamosa de Fornells.
GUMERSIND RIERA
(Aquesta poesia ha estat musicada per Dominico Bellissimo)
A mon amic Joan
Timoner; fraternalment
En aquesta nit de plata
navega la nau pirata
envers les aigües d´Orient,
formosa, blanca, lleugera,
damunt la nau riallera
tot just rissada pel vent.
La lluna plena, argentada,
envia amb una besada
llum i cel, caricia i vers,
endins les penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
dels pirates mariners.
Enfora... Allà molt enfora,
la veu d´una pescadora
recita un romanç d´amor.
A prop, els llavis tancats,
tots els rems acompassats
rompent l´aigua en dolç remor.
Vogau, vogau, mariners,
vogau, vogau, fornellers,
que la nina que cercau
resta orfa d´alegría,
que se mor de melangia
tancada dins un palau.
Avant, avant, que la fada
fa temps que guarda encantada
entre ensomnis i entre brumes
la polida presonera,
la donzella fornellera
més blanca que les escumes.
Vespre de penombres suaus,
blaves, com els somnis blaus
d´aquets pirates donzells,
qui, a la fada marina,
han de furtar-li la nina
més xamosa de Fornells.
GUMERSIND RIERA
(Aquesta poesia ha estat musicada per Dominico Bellissimo)
OH SOL!...
Sol, abeura´m de ta claror;
Sol, il-lumina els meus passos;
Que de ta llum, la resplendor,
Els pensaments me fongui, baixos.
De mon camí, per l´aspra via
A on hi creixen sols abatzers
Sempre trobar, mon cor voldria,
Els teus raigs sol, clars, riallers.
Que cruels punxin llargues espines
An els meus peus sense pietat!...
Si a ma pensa tu il-lumines
De viva llum i claredat.
Sol, abeura´m de ta claror
Tant a l´istiu com a l´hivern,
Fins que me cegui la resplandor,
En l´altre viure, del Sol Etern.
ROSA GORNÉS ALOY
Sol, abeura´m de ta claror;
Sol, il-lumina els meus passos;
Que de ta llum, la resplendor,
Els pensaments me fongui, baixos.
De mon camí, per l´aspra via
A on hi creixen sols abatzers
Sempre trobar, mon cor voldria,
Els teus raigs sol, clars, riallers.
Que cruels punxin llargues espines
An els meus peus sense pietat!...
Si a ma pensa tu il-lumines
De viva llum i claredat.
Sol, abeura´m de ta claror
Tant a l´istiu com a l´hivern,
Fins que me cegui la resplandor,
En l´altre viure, del Sol Etern.
ROSA GORNÉS ALOY
NOBLE BÍSTIA
Solcares ànimes a caramull
i el carrerany t’obrires amb eufòria;
camí d’elogis, galop de reüll
i un ‘clic’ d’anella i asta, guardó i glòria.
Il•lusió impregnada, sang que bull !!
Tarda foscant, camí cap a la Història
Fou ensortilla primera i darrera
i és el record des Pla qui ara t’acull.
Amb verda canya i de plata cullera,
tranquil reposa tot reblert d’orgull.
‘Walter’ de nom, gesta santjoanera !!
Bístia Noble de Binigafull.
Bep Joan Casasnovas
Sant Joan 2005
Enllaç al poema NOBLE BÍSTIA, recitat per Bep Joan Casasnovas
Festes de Sant Joan
a Ciutadella.
I
S´ANUNCI
Do, si, la, do...
do, do, si, la...
Canvi de to!
Fa, mi, re fa...
fa, fa, mi, re...
LA, sol, fa, la...
La, la, sol, fa...
Tant me fa!
I si vols,
deixa es fabiols
i agafa es tambor:
do, do, do, do, do.
I amb açò,
hi afegeixes es macer
i sa Junta de Caixers
i s´homo d´es be
i un be!
que voltin i revoltin
per ses places i carrers
amb sortida i amb entrada
de ses cases i palaus,
tens sa festa començada!
Visca sempre Sant Joan!
II
ES DISSABTE
Comença amb un got
-Sant Joan, idò,
que no en beguin massa!-
Després, a sa plaça
i a uns quants carrers,
s´arena s´ha estès.
Toquen ses campanes
a migdia en punt,
i ses avellanes
ja tens en un munt.
Sa cosa ja és llesta
comença sa festa!
Que calli es poeta,
que ralli tothom.
i sa somereta,
tambor i fabiol
eixamplin es rotlo
per fer es caragol,
per fer sa pregària.
I en pondre´s el sol
sa festa tot d´una
recobra vigor.
S´ho mira la lluna
des de dalt de tot.
III
LA FESTA
Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
agaf avellanes
per poder tirar.
Passen ses al-lotes,
passen ets al-lots,
passen ses carotes
passen massa gots.
Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
caragols que vénen,
caragols que van.
Passa es senyor batle,
passen regidors,
passen i traspassen
joves i majors.
Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
anam cap a missa
a la catedral.
Passa el senyor bisbe,
junta de Caixers
i sa capellna
"Ite, missa est".
Avui és la festa,
sant Joan la fa,
tots corren i corren
cap a baix as Pla.
Passa sa musica,
passen cavallers
passen ensortilles
per qui ho fa més bé.
Avui és la festa,
Sant Joan la fa,
bones corregudes
que s´acaben ja.
Passa sa beguda
Passa Sant Joan
i ses nostres festes
que ja tornaran.
IV
LA COLARSEGA
Ai!, Sant Jaonet!
Qui farà es sobec?
Ara, tothom dorm,
ara, quina son!
L´aigua de la mar
ens despertarà!
I fins l´any que ve!
S´acaba es clixé.
Juny del 1980
ANTONI DEIG
Vet aquí un poble en festa
memorança d'un temps passat,
antic record d'una gesta,
vestigi d'un sant honorat.
Cavaller de bona planta
que qualca airós cavall.
De la mà d'una berganta
en lluent estel m'emmirall.
De tramuntana fins a migjorn
el so s'escampa com el vent;
corre al galop entre la gent
i prest arriba enmig des Born.
Els cavalls re
prenen el trot;
quin salero en Tirurit!
S'obre pas entre l'esvalot,
a Es pla no volem cap ferit!
El meu cor tot se m'esbrella,
poseu seny a aquests moments.
Sant Joan sense accidents;
així feim festa a Ciutadella!
SILI PONS
Sant Joan 2013
antic record d'una gesta,
vestigi d'un sant honorat.
Cavaller de bona planta
que qualca airós cavall.
De la mà d'una berganta
en lluent estel m'emmirall.
De tramuntana fins a migjorn
el so s'escampa com el vent;
corre al galop entre la gent
i prest arriba enmig des Born.
Els cavalls re
prenen el trot;
quin salero en Tirurit!
S'obre pas entre l'esvalot,
a Es pla no volem cap ferit!
El meu cor tot se m'esbrella,
poseu seny a aquests moments.
Sant Joan sense accidents;
així feim festa a Ciutadella!
SILI PONS
Sant Joan 2013
LA POBRE CITA
El mestral sega la sorra
de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.
La tarda, que mai no acaba
viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta.
El mestral sega la sorra
de la platja lentament
i l´ombra somriu al vent
al bell redós de la torre.
Qui s´atansa, qui s´escorre,
qui peca amb el pensament.
La tarda, que mai no acaba
viu de carn i joventut,
de gavina i de llagut,
d´alga fresca i de mar blava.
La meva pena és l´esclava
de l´àngel que no ha vingut.
GUMERSIND GOMILA La sorra calenta.
ES BE DE SANT JOAN
Despés d´haver-lo fet net,
mesquinet!
l´han vetlat tota la nit,
presumit!
Amb serrells l´han adornat,
enflocat!
i una estrella duu al front;
va pel món
amb tambor i amb fabiol,
si Déu vol.
Anuncia als quatre vents,
que no ho sents?
les festes de sant Joan,
el més gran!
Ciutadella , com cada any,
amb afany,
i seguint els protocols,
caragols
a Santa Clara i es Born,
sens trastorn,
farà per la bona gent.
Idò, amén.
ANTONI DEIG Juny del 1980. O, Menorca!
Despés d´haver-lo fet net,
mesquinet!
l´han vetlat tota la nit,
presumit!
Amb serrells l´han adornat,
enflocat!
i una estrella duu al front;
va pel món
amb tambor i amb fabiol,
si Déu vol.
Anuncia als quatre vents,
que no ho sents?
les festes de sant Joan,
el més gran!
Ciutadella , com cada any,
amb afany,
i seguint els protocols,
caragols
a Santa Clara i es Born,
sens trastorn,
farà per la bona gent.
Idò, amén.
ANTONI DEIG Juny del 1980. O, Menorca!
PRIMER TOC DE FABIOL
I
Des de segles, tot és a punt.
Instruccions conegudes,
ordre, seguiment puntual,
fixades les hores.
Acostumats o obeir,
de major a menor,
per un moment hem après
d´aixecar el cap,
a ser tots un sol missatge.
I davant els nostres ulls
s´alça el palau,
marès, balcons, sales,
graons antiquíssims de la diferència.
El ressò dels segles ens agermana
a les nou en punt:
hem acceptat banderes.
A l´hora precisa
i per primera vegada
-des de segles, però la primera sempre-,
el so d´un tambor i un fabiol
és l´esclat més íntim d´un poble.
Des de segles,
forats d´un mateix fabiol,
retrons d´un mateix tambor,
d´una mateixa boca...
veus de les diferències.
II
Per entre els carrerons, tot és frissera,
amb el cor delitós i pas lleuger
acut la gernació, formiguer
de gent que cap al casal fa drecera.
Quina por, quin desig ens accelera
cap al palau, al vers o pel carrer?
és la festa, dels intints el primer
o meta i fi, camí o venteguera?
El portal d´un palau és ple de bleixos,
desig i espera en ls mans d´un caixer
senyor, centre del miratge i els eixos.
Les històries totes, a les bigues
i en el marès, ressonen amb plaer:
la dels senyors i la de les formigues.
ANTONI CATALÀ Quaderns Xibau. Festa.
I
Des de segles, tot és a punt.
Instruccions conegudes,
ordre, seguiment puntual,
fixades les hores.
Acostumats o obeir,
de major a menor,
per un moment hem après
d´aixecar el cap,
a ser tots un sol missatge.
I davant els nostres ulls
s´alça el palau,
marès, balcons, sales,
graons antiquíssims de la diferència.
El ressò dels segles ens agermana
a les nou en punt:
hem acceptat banderes.
A l´hora precisa
i per primera vegada
-des de segles, però la primera sempre-,
el so d´un tambor i un fabiol
és l´esclat més íntim d´un poble.
Des de segles,
forats d´un mateix fabiol,
retrons d´un mateix tambor,
d´una mateixa boca...
veus de les diferències.
II
Per entre els carrerons, tot és frissera,
amb el cor delitós i pas lleuger
acut la gernació, formiguer
de gent que cap al casal fa drecera.
Quina por, quin desig ens accelera
cap al palau, al vers o pel carrer?
és la festa, dels intints el primer
o meta i fi, camí o venteguera?
El portal d´un palau és ple de bleixos,
desig i espera en ls mans d´un caixer
senyor, centre del miratge i els eixos.
Les històries totes, a les bigues
i en el marès, ressonen amb plaer:
la dels senyors i la de les formigues.
ANTONI CATALÀ Quaderns Xibau. Festa.
CONSELL
Segueix els camins que s´enfilen pel costers:
a dalt, als cims més alts,
asseguts al redol més erm,
trobaràs els homes que tenen
-sense predicar-la - una fe,
i vénen d´enfora en llur viatge.
Sí, ho sé:
és cert que a les planes hi ha camins
fressats, plens de gent,
però rarament hi trobes ningú.
ÀNGEL MIFSUD
Segueix els camins que s´enfilen pel costers:
a dalt, als cims més alts,
asseguts al redol més erm,
trobaràs els homes que tenen
-sense predicar-la - una fe,
i vénen d´enfora en llur viatge.
Sí, ho sé:
és cert que a les planes hi ha camins
fressats, plens de gent,
però rarament hi trobes ningú.
ÀNGEL MIFSUD
CANÇÓ DE BRESSOL PER A UNA MARE
Non,
fila la son
i amb el fill dorm.
Non,
que el cel que es clou
s’ha fet llençol
i aquest teu món
és ja del fill,
com un mugró.
Serà demà,
i en els bressols
es pensa el sol.
Dorm,
badall endins,
la seva font,
i fes després
per aquest món
on el fill creix.
Sou,
així adormits,
fulles al pou,
nit de mussols.
Son amb son,
dorm,
que el fill et serva
i no et cal ni el nom.
GUILLEM ALFOCEA Entre solsticis
Non,
fila la son
i amb el fill dorm.
Non,
que el cel que es clou
s’ha fet llençol
i aquest teu món
és ja del fill,
com un mugró.
Serà demà,
i en els bressols
es pensa el sol.
Dorm,
badall endins,
la seva font,
i fes després
per aquest món
on el fill creix.
Sou,
així adormits,
fulles al pou,
nit de mussols.
Son amb son,
dorm,
que el fill et serva
i no et cal ni el nom.
GUILLEM ALFOCEA Entre solsticis
FLORIDA
En el glever del teu cos
he sembrat un ginestell.
He perllongat els estels
en la negror dels teus ulls,
adepte a un univers indesxifrable.
Perquè som els encontorns,
tu i jo, i aquest món bell,
dels rics paisatges dels mots,
estrelles d´un atzur irraonable.
ANTONI TALTAVULL Símptomes d´amor. Els vents hi senten.
En el glever del teu cos
he sembrat un ginestell.
He perllongat els estels
en la negror dels teus ulls,
adepte a un univers indesxifrable.
Perquè som els encontorns,
tu i jo, i aquest món bell,
dels rics paisatges dels mots,
estrelles d´un atzur irraonable.
ANTONI TALTAVULL Símptomes d´amor. Els vents hi senten.
EREMITARI
Entre bigues i calç,
pols, espelmes i atzur, la finestra és un port constel·lat d'infinit d'on callat i nocturn vaig solcant l'univers. Entre llibres, setjat pel renou xorc del món, cap rapat i dejú, ple de mots, obsedit amb els mots i abocat sobre els mots gravateig, pedra dura, l'estil. Consagrat a cercar, retirat, el sentit de fer versos, m'entrec, ple de notes i apunts, a comprendre, expectant, els silencis de Wittgenstein. | |
PONÇ PONS
VESTITS DE CEBA
Temps era temps
-és cert-
açò fou vestit de ceba,
cobertura prosaica de menja coent
i sanitosa,
deliciosa -diuen-
en son afrodisíac poder.
Més l´ull del fotògraf rompé
amb un lleu "clic"
-breu besada de princesa-
el conjur mesell.
I ara tot és com un esclat de sedes
a la claror incerta dels llums
de gas,
cossos gràcils que dansen
entre tuls,
encaix
de pupil-les que se cerquen.
Tot és ara desig:
màgia punyent, sobtada,
del vestit subtil i escàs.
ÀNGEL MIFSUD
Temps era temps
-és cert-
açò fou vestit de ceba,
cobertura prosaica de menja coent
i sanitosa,
deliciosa -diuen-
en son afrodisíac poder.
Més l´ull del fotògraf rompé
amb un lleu "clic"
-breu besada de princesa-
el conjur mesell.
I ara tot és com un esclat de sedes
a la claror incerta dels llums
de gas,
cossos gràcils que dansen
entre tuls,
encaix
de pupil-les que se cerquen.
Tot és ara desig:
màgia punyent, sobtada,
del vestit subtil i escàs.
ÀNGEL MIFSUD
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)