ROMANÇ D'AMOR EN TRES TEMPS

              I

L'illa: un silenci tangible.
La lluna toca la mar,
i la nit, que és transparent,
sembla una nit de cristall.

Que no em digui res ningú,
perquè vull veure't passar:
tan abstracta i fugissera,
que no estàs al meu abast;
tan sensible i tan corpòria,
que puc tocar-te amb les mans.

Quan passes damunt l'arena,
quasi bé no et sent passar:
peus descalços, que desperten
ressonàncies de romanç.

Pressent que els teus ulls mantenen
-els teus ulls lírics i blaus-
dues llàgrimes calentes
que estan a punt d'esclatar.
Mira'm.Són més lluminosos
els ulls quan miren plorant.


                   II

La teva imatge inconcreta
torna i fuig, se'n ve i se'n va,
i quan podria tocar-la,
com un ensomni es desfà.
Es la meva fantasia,
que, dins el temps i l'espai,
cerca una forma impalpable
o un acord inacabat?

L'alba -vestida de rosa-
vol trencar
i jo veig la teva imatge
nimbada d'eternitat.
El meu vers,que cerca un lleu
contacte espiritual,
no pot fer-se melodia,
no troba el ritme adequat.
I com un batec, que es fon
perdut dins la immensitat,
el meu vers es dilueix
dins les aigües de la mar.


                        III

Tu ets una imatge onírica,
però tens vida real;
ets fàcilment assequible,
però no et puc tocar mai;
tu ets, distant i present,
una idea intemporal.

Mira la lluna romàntica
rompuda en prismes brillants.

Plora la nit. Es la lluna
una llàgrima que cau
dolçament
damunt l'espill de la mar.

I en tu  oh , mística imatge!
que ningú no copsarà,
hi veig la llum menorquina
que canvia a cada instant
tènuament
les seves tonalitats;
hi veig l'ànima de l'illa,
mitològica, irreal.

L'illa i tu -dues imatges-
sota una nit de cristall.


GUMERSIND RIERA    Enmig de la mar ( Poemes de Menorca)  Ed.Nura, 1977
Flor Natural i Rosa d'Or en els Jocs Florals de l' Excel-lentíssim Ajuntament de Maó, 1976.