LA VELLA FILOSA

                  A mon amic D. Jaume Moysi Palacios.


Jo l'he vista arraconada
la filosa, preparada
encara amb un floc de lli
i en lo fus una filada
d' una tasca començada
dins un sigle que finí.
Com eterna recordança,
tota plena d'enyorança
la filosa està a un racó.
Aquell fus té una esperança
de que amb manco o més tardança
tornaran a filar-ló.
Sembla que espera la mà
qui el solia fer filar
i aquella mà no és aquí:
és cendra i no tornarà
la mà qui allí  el va deixar
amb filada i floc de lli.
Jo no sé qui l'ha posada
amb la tasca no acabada
a eixa filosa a un racó;
mes me sembla eixa filada
una esperança estroncada
per un moment de dolor.
Jo no ho sé, si ho era bella,
si n'era mare o donzella
la qui filava aquell lli;
jo sols sé que una amor vella
deixà la filosa aquella
on l'he vista aquest matí.

Oh amic, qui la sort teniu
de conservar aqueix viu
record d'un dolç sentiment,
no toqueu eixa filosa,
que és d'una història amorosa
una pàgina vivent.
No la mogueu de son lloc;
no li lleveu aqueix floc
de lli qui ja es vol podrir;
faríeu mala partida
a una vella amor sens vida
que no volia morir.
No us pareix  que aqueix racó
té un poder d'evocació
que cap altre lloc tindria,
i que una mare amorosa
besant aqueixa filosa
hi plorava cada dia?


ÀNGEL RUIZ I PABLO        Poesies