Comiat

Deixeu-me sol, amics,

i repreneu la via,

sense girar l´esguard

i sense esment de mí.

Deixeu-me sol, retut

de dies i de passes,

d´un llarg enuig malalt.

Callau, amics, callau!

i precs, ni escarafalls,

ni renys no adoben res.

Atorgau-e , només,

- sé prou el que s´escau -,

un pietós oblit.

Ja trobaré aixopluc

i taula i, si pot ser,

un llibre amic. M´han dit

que un bon samarita

desava dos denaris ,

el preu del seu sojorn,

en mans de l´hostaler. 

ANTONI MOLL CAMPS