NO ENS SALVARÀ LA POR



El que ha d’esdevenir, serà, 
no té remei: la follia 
ens ha guanyat: 
maleïda sia!

No ens salvarà la por! 
Els mals anunciats, 
mai no creguts: 
l’irracional, 
el desgavell, 
món fet bordell; 
diners, més diners, 
tot val; aire pudent, 
emmetzinat, enverinat, 
asfixiat; mar de lleixiu, 
tot desbocat, 
hem fos el glaç, 
tallat el bosc 
per uns grams d’or; 
camp asfaltat, 
amb ciment gras, 
no tenim blat, 
no n’hem sembrat:
tenim xalets 
molt ben moblats, 
cases de joc. 

Pous de pixat contaminats, 
paisatge erm, 
tots morts de set, 
i no plou gens, 
o ben mullats, 
l’aigua a les dents; 
tot desvalguts, abandonats, 
assassinats per pròpies mans: 
món ben perdut, humanitat 
amb rumb fixat 
cap al no-res. 

Ens sorprenem? 
Tenim motius? 
Anunciat, 
ho havien dit folls averanys; 
ningú escoltà... 
i ara l’espant! 
El que ha de venir, ja és aquí!

A ningú no ha salvat 
mai la por!


No té remei? 
Hi som a temps?
tu ho has de dir!



GUSTAU JUAN

   6-02-07