LA PORTA

Fa molts anys.

En el barri canalla de la ciutat portuària,
al bar Los claveles, les mosques jugaven
al voltant d?una guitarra, que no vaig veure despenjar-se mai,
i dibuixaven ombres xineses damunt les taules de gastada fòrmica.
Un cartell anunciava: ?Se prohibe cantar y dar palmas. La Autoridad?.
La màquina reproduïa vells èxits dels primers seixantes.

Assegudes, trencades per la llum grogosa i tardoral,
dues putes filòsofes, orfes de clients, miraven la porta.
?És curiosa la porta? deia una.
?Sí ?respongué l?altra. Quan entres és l?entrada i
quan surts és la sortida.
?Però la porta sempre és la mateixa- digué la primera.

Mentre acabava la meva copa de ?Machaquito?,
vaig decidir matricular-me una temporada d?oient
a la universitat de Los claveles.

Fa molts anys.

El bar ja no hi és.
El barri ja no és canalla.
El port és olímpic.

Fa molts anys.
Fa molts anys que em miro la porta.


JORDI ODRÍ