AMUNT!

He pujat a la torre
i he mirat a l’entorn.
Com Dèdal sóc d’una illa
presoner: ni per terra
ni per mar no hi ha rutes
d’evasió, sols queden
els camins de l’espai.

Alt alcàsser dels somnis
amb un ample murmuri
i un oratge de pins.
Un anhel que m’enlaira
cel enllà sense terme,
sense aurores ni postes,
ni la fuga dels núvols

o la veu de les campanes.
Alt alcàsser dels somnis.
Sense nom ni llinatges,
de la càrrega vana
del passat, franc i lliure,
per aprendre del vol
més ardit, per aprendre
que he nascut per al vol.


ANTONI MOLL CAMPS