POESIA
A J. Carner
Matí de tardor. Som a Maó;
evoc un poema
assegut vora la finestra
d´un bar ple de gent: bovor.
Amb la mà mig freg
el vidre que s´entela:
a l´altra banda el paisatge es mou
seguint l´ample discórrer d´un riu.
Plou.
I la pluja, esbiaixant-se, puny
l´estació de tren que queda enrere.
Gir el cap i encara hi puc llegir,
a l´andana que es perd al lluny,
el rètol que diu
"Bordeaux".
ÀNGEL MIFSUD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada