LLUM


M´obriràs senderes solars i clares
i abocaràs, a tall d´alba, rius fulgents
en aquest clos terrer cobert de cendra.
Causaràs esplets d´espurnes polides
en aquest cel de plom i de tenebra.

I quan, davall la brusa, t´hi amaguis
l´esbart fugisser d´ocells d´ala blanca,
en el cim del teu pit jo cauré en el teu vesc.

Perquè visquin, encara ben tendres,
desigs d´una primavera exaltada.



ANTONI TALTAVULL                 Símptomes d´amor. Els vents hi senten