TORNAR-SE A JUGAR LA VIDA



Tornar-se a jugar la vida com un nin
vas dir altre cop per no conformar-te
per saber-te capaç de sorprendre’t, de nou
pel més petit dels interrogants
o dels insectes

Tot serà per descobrir
L’univers, com un calidoscopi

Tornar-se a jugar la vida com un nin
vas dir un altre cop innocent i sensible
per sentir ben endins de la pell
el batec sempre possible dels somnis
Cercaràs l’impuls constant per ser
la fam primitiva dels sentits
I encara amb els genolls pelats
beuràs del saber infinit
que en tot s’amaga

Tornar-se a jugar la vida com un nin
vas dir un altre cop, i un altre
Que no et prendran els anys el delit
de ser l’infant que sempre creix
travessant els límits
Salvaràs del temps i l’oblit
el verb après d’allò que és viu
Com un instint i així de simple:
Imaginar, crear
Pensar-te tu lliurement
Pensar el món i transparent
riure o plorar, despullan-te d’artificis

Tornar-se a jugar la vida com un nin


TOMEU TRUYOL