COMPUNCIÓ


Érem gent d’aquesta illa senzilla i discreta
i ens van dir que el demà era un càncer benigne.
Menyspreat el saber de l’antiga consigna
com mesells indolents hem votat la desfeta.

Ens han dit que la llengua dels avis ha mort,
que només s’emprarà en les rondalles d’hivern.
Veig com crema nostrada cultura a l’infern
contemplant el diable amb somrís de conhort.

És aprendre idiomes voler entendre el món;
perdre el propi és morir infectat d’autoodi.
Quan la terra ens esqueixen sense seny ni codi,
hi ha polítics amb sorna que ignoren d’on són.

Destrempats, veim com planten rajoles i murs;
aquesta illa ompliran de ciment pam a pam!
Rere el guany aparent s’hi amaga la fam:
encunyar el territori no és sembrar futurs.

Més enllà d’aquesta illa no som menorquins,
repetim la doctrina d’un clam enganyós,
ignoram el dolor del discurs que ha difós
qui ens durà pel sender d’aquells pobles mesquins.

BEP JOAN CASASNOVAS                Illanvers 2012