CISTERNA


Cisterna casolana, gola
fresca, voltada de falgueres,
que amb veus d´argent i ressonàncies
profundes parles cada vespre.

Comencen foc. L´obscura fornda
l´or de les flames reverbera.
Crida, planyent, la corriola,
s´omple el poal, canta la gerra.

A l´hivernada, quan la pluja
bota i rossola per les teules,
àvida beus, ressones tota
de cascadeig i d´aigua neta.

Silencioses, llises aigües
que us adormiu en les tenebres
tot enyorant els núvols lliures,
el vent brunzent i les tempestes.

En un silenci absort reposen
del temps viscut les aigües negres.
Vetlla en el fons de la meva ànima
només l´ull verd de les lluernes.

Ve la calor, cisterna amiga.
Entre les canyes que groguegen
llangueix de set una granota.
L´ocell cansat debades cerca

un bassiol. Avara gruta,
d´aigües diàfanes i fresques,
només t´aboques, generosa,
al test amic i la gerreta.

Rumbegi al sol la cavalcada.
Venguin les festes estiuenques.
De ton tresor el do fresquívol
hauran els llavis que sedegen.

Sucre esponjat color de rosa
s´escau a l´aigua que llambreja;
sucre esponjat, rodona tassa,
cristall diàfan que s´entela.


ANTONI MOLL CAMPS.    Finestra dels dies.