MATERNA


MATERNA

Cada dijous dematí,

quan senyalava el vigía
amb son vermell banderí
que el vapor correu venia,
una doneta ja anciana
qui guaitava hores abans
aquells senyals llunyedans,
se n´anava a la barana,
i allí fent una rialleta
de senzillesa i candor,
esperava, la pobreta,
veure passar el vapor.
Se´l mirava fixament
fins que el veia, sensen treva,
i se´n tornava a ca seva
sempre dolça i mig rient.

A voltes, colca vesina

escometia a l´anciana,
- ¿Què tal, tia Catalina,
ja veniu de la barana?
-Idò, ja ho veus: no és vingut.
Dijous qui ve ja vindrà,
però de tant mirar,
que hi era m´ha parescut.-

Vint anys feia que l´anciana

anava, dolça i somrient,
a guaitar a la barana.
Vint anys que a son fill ausent
creia veure entrar al port,.
Ningú coratge tenia
de dir-li lo que es sabia:
que lo seu fill era mort.

Fins el dia que es morí,

fent sa rialleta, l´anciana,
cada dijous dematí
se n´anava a la barana.

ÀNGEL RUIZ I PABLO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada