IX

Viatge llarg per la mar estimada,
viatge llarg de cap a cap de mar,
lluna d´hivern, paraules enclaustrades,
fred de la nit a la proa que avança.
Ara comprenc , mar petit i vastíssim,
l´alè forçat de moribund que exhales,
jo que he tustat amb la guaspa a la nit
quatre parets humides del meu món
amb aquell cop nerviós, inquiet,
de qui un bon jorn emprèn el llarg camí
a recercar l´oracle que el desvetlli
 d´una vida neulida entre les bromes.
Talls a la pell del llebeig a la nit,
talls a la pell en els llavis inútils,
mirada enlloc en el vaixell apàtic,
retorn antic de cícliques temences,
desassossec febrós de voluptat,
ara, altre cop, en el mar, impossible.

PERE GOMILA .   Cristalls


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada