NU QUE ESPERA

Passaves la llengua entre les meves dents
per obrir la porta de les platges.
Coïssor d’ocells,
la nit vinosa sobre un mar espès.

***

Veig les llargues cames del silenci,
cristalls que encara lluen,
clivellada tela per l’antic midó
que obliga a fer-nos vells.
Inquietud i part en el conflicte
de tot el que segueixo conservant.

***

He perdut l’instant del progrés cap a tu,
i la línia del verb, que en somnis pronunciada,
posava en moviment un despertar feliç.


ROSINA BALLESTER