El teu nom elegiria
Quin nom més preciós tens Maria.
El teu nom elegiria
si tingués alguna filla.
En ella jo hi veuria
el que, de nit i de dia,
tanta gent a tu et confia:
catedrals i ermites,
santuaris i esglésies,
monestirs i capelles,
valls i muntanyes
turons i medalles
noms i festes:
Mare de Déu de Gràcia,
Verge del Toro,
Maria Auxiliadora,...
Montserrat,
Lluc,
Verge del Mar,
La concepció,
El Roser,
El Carme, ...
Si jo tingués una filla
el teu nom elegiria!
J. BOSCO FANER Del llibre "Qui comprèn la Nova i qui l'escamparà?"
La Soledat de Maria
Era un vespre negre, fosc.
Un vespre boirós d’aquells
que el silenci es torna tosc
i no canten els ocells.
Era una nit de Calvari.
Un vespre erm i desert.
Vespre de món solitari,
orb de vida, buit, inert.
Era una nit de ruptura.
Un vespre de dol, caduc.
Un tombant on la natura
expandí aire feixuc
Maria al llarg del seu ventre,
tot desfet i ben raspat,
patí just en el seu centre
dolor de mort, fred, gelat.
Havien crucificat
el fruit del seu si matern
i plorava la maldat
en sos ulls d’amor etern.
Sentint el seu clam el cel
al seu fill ressuscità,
i mirant-lo ple de zel
el seu ventre revifà.
J. BOSCO FANER Del llibre " Qui comprèn la Nova i qui l'escamparà ? ".
Verge sou vessant amor
Mare sou Auxiliadora
d’aquest poble que us adora.
d’aquest poble que us adora.
En vostre cap la corona
parla del Regne del cel
i el ceptre que us acarona
diu que a Déu li sou fidel.
parla del Regne del cel
i el ceptre que us acarona
diu que a Déu li sou fidel.
Al vostre costat esquerre
s’hi ajeu Jesús, fill amat.
Creats del fang de la terra,
en Ell ens hi hem refugiat.
s’hi ajeu Jesús, fill amat.
Creats del fang de la terra,
en Ell ens hi hem refugiat.
Verge sou vessant amor
i a Vós venim com a fills.
De Vós ens ve la frescor
front qualsevol dels perills.
i a Vós venim com a fills.
De Vós ens ve la frescor
front qualsevol dels perills.
Reina sou de terra i cel
per divines les entranyes.
A Vós us guia l’estel
que llueix dalt les muntanyes.
per divines les entranyes.
A Vós us guia l’estel
que llueix dalt les muntanyes.
Els vostres ulls humiliats
parlen del “fiat” a Déu.
Mirant-vos, enamorats,
vostres som i del cor Seu!
parlen del “fiat” a Déu.
Mirant-vos, enamorats,
vostres som i del cor Seu!
En el vostre vestit rosa
i en la capa que us guarneix
veiem el “sí!” de l’esposa
a l’Amat que l’elegeix.
i en la capa que us guarneix
veiem el “sí!” de l’esposa
a l’Amat que l’elegeix.
Mare sou Auxiliadora
d’aquest poble que us adora.
d’aquest poble que us adora.
J. BOSCO FANER Del llibre "Qui comprèn la Nova i qui l´escamparà ? "
Elogi de la Festa de Ciutadella de Menorca
ELOGI DE LA FESTA DE CIUTADELLA
Als horts que manejaven els ciutadellencs,
la garlanda folgosa enfilava les sínies,
i hi guarien la febre o tesors sanguínies
florits cirerers de cor vermellenc.
Als terrals que abellien als homes cabals
hi punxava l’esbarzer i les roses silvestres,
hi corria el marfull per viaranys de pedres
i hi teixien aranyes tranquils margenals.
Tenia terrats pel viure vessut
dins bufalagues de flor enfiladissa,
innocents tapereres que anaven a missa
i tendres olivelles de llavi molsut.
Arreu, mil flaires bones, i vents molt suaus
que onejaven encloves, dolçors de rosella,
aromes de verger, d’anís i de canyella,
i una joia de viure, i floratges de pau.
Cavalls dansaires i músiques mítiques,
cors enriolats entorn d’un bell foc.
El batec d’un tambor, el plor d’un flabiol.
Tot açò somiava un hort de Ciutadella
suspès damunt Es Pla un mes de juliol
tot enyorant de Sant Joan la bella Festa.
ANTONI TALTAVULL
A la plaça del Born, la tramuntana.
A la Contramurada, pestellet.
A Sant Pere d'Alcàntara, canostra.
A Sant Isidre, can Tolo es pister.
A Sant Pere d'Alcàntara, canostra.
A Sant Isidre, can Tolo es pister.
Mestre Marc, es barber, ens pelava.
Na Juanita Roca ens deia cançons.
A can Tòfol es mèrvol, treballàvem.
A can Comelles, compràvem calçons.
Na Juanita Roca ens deia cançons.
A can Tòfol es mèrvol, treballàvem.
A can Comelles, compràvem calçons.
Carrers i gents de Ciutadella.
Que el temps s'ha emportat, com s'ho emporta tot!
Que el temps s'ha emportat, com s'ho emporta tot!
Mai absent
A plom em cauen els teus records
sobre el paper esgrogueït del temps,
dibuixen llocs que no tenen nord,
escriuen línies de traços incerts.
sobre el paper esgrogueït del temps,
dibuixen llocs que no tenen nord,
escriuen línies de traços incerts.
Confuses ombres perfilen ton cos,
llampades lleus l'esborren per moments,
no sé encara si ets de carn i os
o fondo esquinçall dels meus pensaments.
llampades lleus l'esborren per moments,
no sé encara si ets de carn i os
o fondo esquinçall dels meus pensaments.
Els mots que escric no troben el seu lloc,
els fas anar de bòlit, innocents,
no volen ser poema, tenen por
els fas anar de bòlit, innocents,
no volen ser poema, tenen por
del pes tan poderós del teu present:
encara que jo els digui que ets record
no em creuen, estimada, mai absent!
encara que jo els digui que ets record
no em creuen, estimada, mai absent!
Antoni Taltavull #poemesajornats
DAMIÀ ROTGER MIRÓ recita part del poema "MENORCA" de n´ÀNGEL RUIZ I PABLO
(Clicau al titular)
També pos aquest enllaç :
UN ANY PER CONÈIXER MILLOR ÀNGEL RUIZ I PABLO . (clicau)
Amb motiu dels 150 anys del seu naixement, el Consell Insular de Menorca va declarar l´any 2015 ANY ÀNGEL RUIZ I PABLO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)