TANNKAS DE CARAGOLS



                 I


Es marceix al cel
la llum: neix a la terra
el foc de l´estiu
i el poble s´ha encès
de la flama dels segles.


             
             II


Solidaritat,
vella Mediterrània!!
Ens uneixen els
festers com a gresoles
d´una llar coetània.



            III


Ha sorgit el so
que desperta esperits
ancestrals. L´ardor
i l´arena engendren
la flaire centenària.



          IV


Caragol d´Es Born
enceta eufòries.
El temps no passa:
l´ànima sols imbueix
el sentiment inherent.



         V


El rostoll d´Artrutx
venera el camí sec.
Cavalls heràldics
li reten culte a la
vella ermita blanca.



       VI


De pols es vesten
Ses Voltes i, de plata,
hi brillen els ulls
en la calitjosa nit
plena crins i potes.


      VII


A Santa Clara,
on la gent, pacífica,
ansa per ansa,
espargeix amb somriures
el caràcter del poble.


       VIII


La Vespra-Festa
els ferits d´amor sana.
Nit inèdita.
Ens acarona l´aire
corprès de l´encanteri.


         IX


Renills vehements
hissen les llums de l´alba.
Màgica pols duu
el despertar exultant
de festa a la cambra.


         X


- No, somereta,
no corris!, deixa el temps
trigar a dur-nos
la quotidianitat.
Sona, fabiol, sona!


         XI


A galopades,
com a l´Edat Mitjana,
corren els genets
Es Pla trencant la tarda
a cops de lladrioles.


         XII


Carrers d´estretor
d´alegria funesta;
lluen els fanals
del Caragol amansit
penúria de festa.


         XIII


Peten trons de foc,
músiques de campanes
farceixen la nit:
s´ha permès que d´àuliques
cambres beguin tradicions.


        XIV


Marrit silenci
tresca carrers de la nit.
Seguici humà:
agonitza el vell so
d´un tremolós fabiol.


        XV


Silents desperten
ànimes patètiques.
Closa la festa
desapareix la saba
pura de l´efemèride.


BEP JOAN CASASNOVAS