PUNTA NATI
Ens torbaven, com batec de l´immens
en aquesta ampla plana de la Menorca
seca, ja arran dels grans penya-segats,
el vertigen de les geometries,
el far com un esquinç de la mateixa
roca, la simetria de les formes
-un rar esqueix dels clàssics,
un món fora del món-,
les velles bateries,
el record de la guerra enfront del mar,
i els naufragis antics.
en aquesta ampla plana de la Menorca
seca, ja arran dels grans penya-segats,
el vertigen de les geometries,
el far com un esquinç de la mateixa
roca, la simetria de les formes
-un rar esqueix dels clàssics,
un món fora del món-,
les velles bateries,
el record de la guerra enfront del mar,
i els naufragis antics.
I beguérem a glops de la grandesa
tràgica, a glops aquesta soledat
que ens fascinava.
També ens arribaria entre arideses
una altra soledat sense bellesa,
sense èpica al paisatge.
I la sabérem fonda
perquè, a la fi, comprenguérem.
tràgica, a glops aquesta soledat
que ens fascinava.
També ens arribaria entre arideses
una altra soledat sense bellesa,
sense èpica al paisatge.
I la sabérem fonda
perquè, a la fi, comprenguérem.
PERE GOMILA. Cant del caminant . Geografies del vent .Ed. Arrela 2015
FOLLIA
Tu ets la meva constant provocació,
l´ésser que revoluciones els desitjos
més eròtics al meu cervell inexistents.
Escorxes de la meva pell
l´òxid que embolcalla l´oblidada seducció
i neteges les lleganyes dels ulls
deixant-me veure la bellesa dels teus.
Vull transmetre en llapis i paper
els meus sentiments més ocults i profunds,
perquè tan sols reps pinzellades
superficials i mal traçades
que no et deixen entendre
el que deliro i sento per tu.
Les llargues nits d´insomni
són amargues i fosques
que em desesperen i em corquen,
i un estel vetlla i cura delicadament
amb paciència i amorosia
perquè quan neix el nou dia
jo t´estimi molt més que ahir.
L´univers de la bogeria traspassa
el seny del meu comportament
quan la vida ens castiga,
l´agonia de la separació és inevitable
i buscar-te al meu nieró i no trobar-te
es fa malaltís i insuportable.
La cruel realitat transforma
alegries i rialles en doloroses llàgrimes
perquè ens adorem
i no volem perdre en aquest món,
aquest, el nostre amor,
aquesta, la nostra... follia.
JOANA BAGUR FLORIT Premi Sant Jordi, Navarcles 2017
Tu ets la meva constant provocació,
l´ésser que revoluciones els desitjos
més eròtics al meu cervell inexistents.
Escorxes de la meva pell
l´òxid que embolcalla l´oblidada seducció
i neteges les lleganyes dels ulls
deixant-me veure la bellesa dels teus.
Vull transmetre en llapis i paper
els meus sentiments més ocults i profunds,
perquè tan sols reps pinzellades
superficials i mal traçades
que no et deixen entendre
el que deliro i sento per tu.
Les llargues nits d´insomni
són amargues i fosques
que em desesperen i em corquen,
i un estel vetlla i cura delicadament
amb paciència i amorosia
perquè quan neix el nou dia
jo t´estimi molt més que ahir.
L´univers de la bogeria traspassa
el seny del meu comportament
quan la vida ens castiga,
l´agonia de la separació és inevitable
i buscar-te al meu nieró i no trobar-te
es fa malaltís i insuportable.
La cruel realitat transforma
alegries i rialles en doloroses llàgrimes
perquè ens adorem
i no volem perdre en aquest món,
aquest, el nostre amor,
aquesta, la nostra... follia.
JOANA BAGUR FLORIT Premi Sant Jordi, Navarcles 2017
Sònia Moll recita, La princesa cavaller
Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules oi, que ho has vist?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d'admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com tu et penses, no fràgils i etèries i volàtils. Algunes, saps?, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l'aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l'ànima i la buida. Són boniques, d'acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps?, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep.
Tampoc no totes les princeses duen sabatetes de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d'altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d'un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l'espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d'elles, només d'elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses.
I no te'ls creguis quan et diuen que són fines i no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les salva amb un petó. T'asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps?, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s'estimen. Això no t'ho han explicat?
No te'ls creguis quan et diguin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d'àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta i es fan crostes als genolls i s'empastifen les mans i els peus i neden despullades en l'aigua gelada del riu i després s'eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel camí del bosc, amb els peus descalços i l'olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.
FERRERIES
Salm 67, 4-5
Que us lloïn totes les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que els pobles s´alegrin i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guiau els pobles de la terra.
Poble diligent.
Llestesa,
creixement,
subtilesa.
Esglèsia present.
Comunitat,
agermanament,
vivacitat.
Infància indigent.
Educació,
formació,
aclariment.
Joventut impacient.
Llibertat,
novetat,
moviment.
Adultesa amatent.
Comesa,
desplaçament,
totxesa.
Vellesa convincent.
Sensibilitat,
componiment,
fidelitat.
Homes corrents.
Assumpció,
evasió,
candiment.
Dones fefaents,.
Autenticitat,
tenacitat,
truncament.
El
poble
camina
assaborint:
fascinació
fonamentació
indeterminació
desmitologització
autodeshipnoptizació
constitucionalització
desnacionalcatolització
J.BOSCO FANER BAGUR HORES D´HÀLIT. Edicions Nura 1991
A LA MAR...
A la mar me duen
mos passos.Me plau
mirar-me les ones
que venen i que van;
cullir les petxines
els llirs i corals;
pensar en meravelles
ocultes, i estranys
tresors dins abismes
blavosos.Me plau
saltar pels esculls
i, el cor bategant,
sentí en mòbil penya
mos peus vacil-lar,
i assaltar les roques
semblants a les naus.
Sospesa l´oïda
estona roman:
"Que diu amb mil ones
la veu de la mar?"
Les mans se rabejen
sovint, demanant;
"On tens el tresor
de llum, amagat?
Per què no me tinyen
tes aigües, de blau?"
ANTONI MOLL CAMPS SERENOR, 1947
A la mar me duen
mos passos.Me plau
mirar-me les ones
que venen i que van;
cullir les petxines
els llirs i corals;
pensar en meravelles
ocultes, i estranys
tresors dins abismes
blavosos.Me plau
saltar pels esculls
i, el cor bategant,
sentí en mòbil penya
mos peus vacil-lar,
i assaltar les roques
semblants a les naus.
Sospesa l´oïda
estona roman:
"Que diu amb mil ones
la veu de la mar?"
Les mans se rabejen
sovint, demanant;
"On tens el tresor
de llum, amagat?
Per què no me tinyen
tes aigües, de blau?"
ANTONI MOLL CAMPS SERENOR, 1947
VELES VERDES
La xerradissa del brancatge ha omplert la tanca
dels colors de les veus de la terra.
La vella pell del món es renova cada dia
tot amollant les aromes del romanç i la cançó.
Un incendi de paraules ha adobat l’artiga
tot deixant escrit l’esforç de la sement.
Mare de veles verdes, les fulles parlen
un idioma de sintaxi lleugera i plana.
FRANCESC FLORIT NIN
Subscriure's a:
Missatges (Atom)