L'elogista (recitat)

Vestigis - Poemes ajornats



A la plaça del Born, la tramuntana.
A la Contramurada, pestellet.
A Sant Pere d'Alcàntara, canostra.
A Sant Isidre, can Tolo es pister.
Mestre Marc, es barber, ens pelava.
Na Juanita Roca ens deia cançons.
A can Tòfol es mèrvol, treballàvem.
A can Comelles, compràvem calçons.
Carrers i gents de Ciutadella.
Que el temps s'ha emportat, com s'ho emporta tot!



Mai absent


A plom em cauen els teus records
sobre el paper esgrogueït del temps,
dibuixen llocs que no tenen nord,
escriuen línies de traços incerts.
Confuses ombres perfilen ton cos,
llampades lleus l'esborren per moments,
no sé encara si ets de carn i os
o fondo esquinçall dels meus pensaments.
Els mots que escric no troben el seu lloc,
els fas anar de bòlit, innocents,
no volen ser poema, tenen por
del pes tan poderós del teu present:
encara que jo els digui que ets record
no em creuen, estimada, mai absent!


Toni Taltavull    #poemesajornats

Mai absent (recitat)




DAMIÀ ROTGER MIRÓ recita  part del poema "MENORCA" de n´ÀNGEL RUIZ I PABLO

                (Clicau al titular)




Maria Àngels Gornés en Concert - Orfeó Maonés 18-01-2013

S'Albaida amb Xavi Lozano - Pàtria

Romanç dels Infinitius


Cantar, fieta, com tu,
les cançons baixamareres
jugar a encalçar escopinyes
i estendre'm al cor les xerxes.
Pescar rimes amb un ham
i enfilar-te'n un poema
Sortir els peixos de la mar
per besar la lluna plena.

Riure amb els Infinitius
com córrer damunt l'arena
i davallar en el moll
i banyar-me en tu, morena.

Alenar els salinosos
estimars de tintoreres;
anar per tu a la subhasta
i vendre el món per haver-te.

Reunir brises i aures,
teixir amb la ment una vela,
aferrar-te al meu costat
i navegar amb la barqueta.

Vorejar els quatre horitzons
viure de vent cou-cuineta
i menar el timó perdut
cap al teu port, vida neta.



PERE XERXA 


Ruta del no-res 

Em fondré per la ruta del no-res 
com un ocell que es perd en la distància, 
travessaré la nuvolada blanca 
contra tota ventada del garbí. 

En l’escalada sideral m’espera 
un rusc de pau d’un blau intens 
que apaivaga la set de l’esperit 
com un bàlsam de pura transcendència. 

Navegaré aquest cel vers l’infinit 
lleugera fins i tot ben despullada 
de la carga del món que em crucifica 
malgrat la sort fiblant d’escriure el vers. 

Seré una mota renovada dins 
la sorda quietud del mut no-res!


ANNA Mª TICOULAT

Aigua de poemes 


Mares cansades del dolor 
de l’amor romput. 
Dones dormides al racó perdut de la llar. 

Cents de poemes escrits als seus rostres, 
als miralls esmorrellats, 
als vidres de finestres tancades. 

Les gotes d’humitat els desfan, 
aigua de poemes, cauen al terra. 

Unes mans petites juguen amb les 
paraules desfetes. 
Dibuixant cercles cristal·lins 
il·luminats per la foscor d’una espelma, 
quasi fosa, flama viva de paraules callades. 

Al matí s’omplirà d’aigua el paper 
esperant l’arribada del demà. 
Hi haurà, encara, poemes als vidres 
acaronats, desdibuixats, per infants transparents.


CARME CLOQUELLS TUDURÍ

Imatges de vellut


Imatges de vellut que besen l’aire 
en un paratge solitari i verd 
que serva la mirada del blau 
cel entre remors del mar que trenca l’ona. 

Vegetals de setí de la ribera 
que floreix amb colors misteriosos 
del sol ardent que deixa l’or en pols 
sobre el setí de clorofil·la tendra. 

Una pell de vellut dels albercocs 
que pengen en les branques del fullam 
amb un raig del crepuscle incandescent 
que daura i abrusa la carnosa fruita. 

El deliri em transporta al paradís 
natural que fa néixer l’agut cant 

on germina la font de les llavors!


ANNA MARIA TICOULAT

i ara què?
i en què?
les ombres dels conceptes
ens atorguen
el perfil de la ignorància
deixarem estesa la tela
una part potser,
potser un plec.


Fàtima Anglada
Persecució

Segueixo el rastre
d’un llimac que s’arrossega.
Quin humor...

Sílvia Pons Seguí


Aquest hivern,
sempietern,                                              per a trobar la pedra damunt la qual resta l’ànim[a]
menorquí d’antuvi,
[ens posa a prova]
així que no ens queda més
ni menys tampoc,
que antuviar-nos
[en addicció]
i tanmateix,
sortir a l’encontre
dels mots perduts
[que ara]
:
p
e
n
g
e
n
a tort
dels ullastres
i
tornar a entrar en possessió
d’aquests
i
gratar


Fàtima Anglada
Portbou


La mort s’arrapa al vi

i empeny la pena vora l’aigua.
És negra nit.
El mar
està en silenci.
El campanar ha tocat les dotze.
S’esmuny callada l’hora dels prodigis
i deixa l’esquelet d’una carrossa
i els bocins de cristall d’unes sabates
damunt l’arena humida de la platja.
No hi ha horitzons de llum
en el cant dels teus morts
que et criden aigua endins.


Sònia Moll Gamboa
Fi de contracte

No oblideu tancar els dos panys.
Apagau el gas,
tancau les finestres,
davallau les escombraries,
buidau la nevera i netejau-la.
Les claus, a la bústia.
L’olor, la traurà el temps,
el pas de gent
i el detergent.

Sílvia Pons Seguí
I

Poesia
és dir secrets
per la finestra.


II

L’energia
és una guitarra
que canvia de colors.


Maria Galetta