BASARDA
No vull crear cap paraula.
No vull crear l´innoble joc
que determini l´esguard
de cap estel en nit de calma.
Sols vull rompre, inhòspita,
la clavaguera dels rials
sorollosament aïllants,
i els anuncis lluminosos
de cristalls i bacalites;
sols vull rentar els calçotets
somnolents de l´Alba,
d´aquesta maror de basarda.
I res més, tenc son:
canta´m , si et plau,
una cançò de bressol.
Potser la mar
ens bressoli tots dos.
GUSTAU JUAN ESPAI INTERN.Variacions temporals .
Quaderns Xibau nº3 segona època , 1983